Era un humil pagès de nom desconegut que es guanyava la vida fent de mosso de bastaix. Un dia anant a Manresa fou assaltat i li robaren la paga de tot un mes de treball. Molt afectat va prometre's que mai més tornaria a guanyar-se a vida honradament i, armat de pedrenyal i cobert amb una capa blanca robada a un capità de miquelets, va començar la seva vida de lladre de camí ral. Actuava al camí ral de Manresa, a la serra de l'Obac. Estenia la seva capa al bell mig del camí i ell, amagat darrera una roca o enfilat dalt d'un arbre convidava als infeliços viatgers a deixar tot el que duien de valor damunt la capa. Coneixedor del massís de Sant Llorenç, en sabia tots els amagatalls. No se sap si va ser pres: uns diuen que capturat pel sometent, altres que va ser trobat mort sota l'aixeta d'una bóta de vi...

Jaume Masferrer, àlies Toca-Son, va ser un notable cap de quadrilla. Actuà per la zona de les Guilleries i el Cabrerès entre 1629 i 1631. Era alt, ben plantat amb una llarga cabellera rossenca, d'uns 30 anys. El seu modus operandi era el robatori i el segrest. El duc de Sogorb i Cardona, virrei de Catalunya, decidit a acabar amb la plaga del bandolerisme, havia desbaratat la quadrilla d'en Toca-son i per això anava sol pels boscos quan un vailet, en Montserrat Camprodon, li va engaltar un tret quan aquell es disposava a robar-los a l'alçada del Coll de Taradell.

Nascut a l'Osona el 1582, al si d'un mas benestant però incapaç de mantenir tots els fills de la família. Perot va ingressar aviat a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic. El fet d'ocupar durant unes hores el palau episcopal de Vic (el bisbe era el cap dels cadells) el va posar fora de la llei. Tenia però, amics importants: familiars de la Inquisició, nobles nyerros i tots els enemics del bisbe, que no devien ser pocs. Elegant i presumit es feia dir senyor Guinard pels de la quadrilla. Alternà el bandolerisme amb el servei mercenari a nobles i eclesiàstics. El seu crit de guerra era A carn, a carn. El 1611 aconsegueix l'indult reial i amb tota la seva quadrilla es trasllada a Itàlia com a capità dels terços del rei. Cervantes el fa aparèixer en el Quixot amb el nom de Roque Guinart.

Nascut el 1594 al mas de Can Sala, Viladrau, era el cinquè de nou germans, cinc dels quals es feren bandolers. El 1618 es casà amb la pubilla del mas Serrallonga de Sant Hilari. A diferència de Rocaguinarda, Joan sala era analfabet. En un primer moment els seus delictes son cruels i de poca volada, alternant la vida delictiva amb la vida domèstica al mas Serrallonga on gaudia d'una solidaritat total del veïnat i de la petita noblesa local. Cap a 1627 el veiem ja convertit en el cap d'una quadrilla d'un cent homes. Perseguit pel virrei de Cardona, ha de fugir a França i son assolades les seves propietats i les de la seva família. Tornà a Catalunya amb la quadrilla desfeta per culpa d'una delació i vagà per boscos i muntanyes fins que fou detingut l'octubre 1633 i, tres mesos després executat a Barcelona: ...cent assots, eixorellat, aportat en un carretó, tenallat i fet quatre quarts, i el cap posat en una de les torres del Portal de Sant Antoni de la present ciutat.

Maria Calderón, coneguda amb el sobrenom de la Calderona era amant, diuen, del rei Felip IV. Mentre la tal Calderona visitava un duc, important personatge de la cort, a València, del qual també era amant, el rei, gelós, ordenà que la recloguessin en un convent. El duc l'ajudà a escapar enviant-la amb un grup d'homes de confiança a les muntanyes prop de Puçol. Maria es va convertir en el cap d'aquests homes i es van dedicar a la lucrativa feina de lladres de camí ral. Aquesta serra s'anomena ara la Calderona i els habitants del Camp de Morvedre, quan son víctimes d'algun abús econòmic diuen: a robar a la Calderona!.