A l'edat mitjana els límits entre màgia, religió i ciència no estaven gaire definits. La bruixeria representa l'àmbit salvatge de la religió, les creences no domesticades per l'església. Sempre té un fons popular, fruit d'una religió que no sempre coincideix amb l'oficial. Aquesta arrel popular diferencia la bruixa del mag o nigromàntic, clergue erudit que fa màgia ritual, treta de l'estudi de llibres antics. La bruixa, però, ha heretat els seus poders de la mare o l'àvia o els ha après d'una altra bruixa, sempre són coneixements populars i de transmissió oral.

 
La bruixa sol ser aquella persona respecte a la qual, l’acusador no té la consciència tranquil·la (no l’ha ajudat, l’ha menyspreat...) i que justifica la seva actuació anterior acusant-la de provocar les desgràcies que l’estan afectant.
També tenim l’envejós o envejosa com a sinònim de bruixa. La paraula del grec clàssic báskanos, significa, alhora, fetiller i envejós.
Finalment s’atribueix a aquesta persona, com més lletja, vella i sola,millor, totes les desgràcies no atribuïbles a causes naturals o bé degudes a causes naturals però concentrades.
Resumint,quan l’home es veu desbordat pel món real, es refugia en la irrealitat des d’on pot culpar dels mals que l’afecten a la bruixa.

 

 
La bruixa, quan aquesta exerceix de tal, practica rituals,oracions, recepta herbes i pocions, tant per fer el bé com per fer el mal.
Cal dir que l’actuació d’aquestes dones (en pocs casos homes) tenen una certa eficàcia.:
D’una banda les herbes que utilitzen son plantes, l’eficàcia de les quals ha estat comprovada empíricament per generacions de bruixes. Moltes d’aquestes herbes tenen antibiòtics, calmants, antipirètics,...
La curació a través de cerimònies com oracions, benediccions, rituals,..., tenen efectes positius en malalties de tipus psicosomàtic. La persona que va a la bruixa per curar una depressió (un mal donat, per exemple) ara aniria al psiquiatra.
Pel contrari, la màgia negativa es basa en els mateixos factors al que afegirem un tercer:
  Les pòcimes també poden tenir components negatius com verins o similars.
  La suggestió psicològica no es pot menystenir. Quan hom se sap embruixat, si creu en la bruixeria,pot arribar a emmalaltir i a la mort (submissió somàtica, tanatomania)
  La coincidència també és important: la bruixa pot predir o amenaçar amb allò que veu realitzable degut a que ja existeixen unes condicions prèvies.
Als tribunals de Catalunya,però, les acusacions són més generals (a ningú li agrada reconèixer que ha estat embruixat...). Se les acusa, principalment de:
  Fer caure pedra.A través d’un ritual que necessita un toll d’aigua i una vara per colpejar l’aigua mentre es reciten els encanteris pertinents.
  Fer caure neula, boira o fumassa. Aquestes boires espesses i duradores son dolentes per animals i collites.
  Matar, emmetzinar i bruixar criatures, persones grans i bèsties. Curiosament el poder de les bruixes queda aturat davant els adults sans... Malalties com el goll eren atribuïdes a l’acció de les bruixes