A l'edat mitjana els límits entre màgia, religió i ciència no estaven gaire definits. La bruixeria representa l'àmbit salvatge de la religió, les creences no domesticades per l'església. Sempre té un fons popular, fruit d'una religió que no sempre coincideix amb l'oficial. Aquesta arrel popular diferencia la bruixa del mag o nigromàntic, clergue erudit que fa màgia ritual, treta de l'estudi de llibres antics. La bruixa, però, ha heretat els seus poders de la mare o l'àvia o els ha après d'una altra bruixa, sempre són coneixements populars i de transmissió oral.
|
 |
|
La bruixa sol ser aquella persona respecte a la qual, l’acusador no té la consciència tranquil·la (no l’ha ajudat, l’ha menyspreat...) i que justifica la seva actuació anterior acusant-la de provocar les desgràcies que l’estan afectant. |
També tenim l’envejós o envejosa com a sinònim de bruixa. La paraula del grec clàssic báskanos, significa, alhora, fetiller i envejós. |
Finalment s’atribueix a aquesta persona, com més lletja, vella i sola,millor, totes les desgràcies no atribuïbles a causes naturals o bé degudes a causes naturals però concentrades. |
Resumint,quan l’home es veu desbordat pel món real, es refugia en la irrealitat des d’on pot culpar dels mals que l’afecten a la bruixa. |
|