Cinc de desembre de 1484. La terra encara no és rodona i als confins del món hi viuen monstres.Elpapa Innocenci VIII publica la butlla Summa Desiderantes Affectibus. Les bruixes existeixen oficialment.
			Cinc anys abans l’església afirmava que el viatge de les bruixes, l’aplec, era una al·lucinació provocada pel diable que, com a molt, havia de ser castigada amb l’excomunió, no amb la foguera. Després de la butlla d’Innocenci, es desferma la persecució més cruel, llarga i mortal de la història.
			La bruixeria va ser perseguida a Catalunya, com a la resta d'Europa a l'edat moderna, especialment entre 1618 i 1622, en que van ser penjades, que no cremades, quasi quatre-centes dones. Al segle XV la bruixeria es començava a veure com una religió paral·lela, amb litúrgia pròpia, presidida pel diable, que conspira contra l'església oficial. A Viladrau, poble de 80 cases (uns 350-400 habitants) van ser executades 14 dones, quasi bé un 4% de la població.
		Comarques més afectades
		Altres comarques afectades

A Catalunya, la Inquisició es va mostrar sempre tèbia a l’hora de reprimir la bruixeria. Es va mantenir la teoria del somieig imaginatiu (sant Agustí) a l’hora de donar credibilitat a les afirmacions d’encanteris, pactes, aplecs,... A casa nostra el Tribunal del Sant Ofici i la Inquisició es van mostrar poc actius en la repressió de la bruixeria.
En el període esmentat (1618-1622) els tribunals dels barons o els de veguers i batlles, van actuar amb total impunitat.Presidits pel batlle o el representant del senyor, acompanyats d’un nunci (que feia de procurador fiscal), un escrivà o notari i, quan hi havia tortura, un cirurgià, com a assessor tècnic.
Els processos s’iniciaven a petició del consell municipal i eren els veïns qui pagaven les costes. Es decidien contribucions extraordinàries per la persecució. Aquesta moda d’augmentar els ingressos municipals es va anar estenent de vila en vila.
		Els processos s’iniciaven per denúncies fetes per algun veí i sempre amb presumpció de culpabilitat envers l’acusada. La tortura, l’interrogatori, no pretenia descobrir la veritat sinó constatar-la.
		Se les torturava amb el banc o la corriola. El primer consistia en estirar o torçar els braços i el segon en penjar pesos dels peus mentre l’acusada estava penjada pels braços d’una corriola.
		Evidentment, moltes vegades només a la vista dels estris de tortura aquelles pobres dones confessaven el que fos.
La bruixa històrica sol ser una dona de condició humil, analfabeta i d'edat avançada, que viu sola, és soltera o vídua, i viu allunyada de la col·lectivitat. Els hi atribuïen poders sobrenaturals o, senzillament, eren deformes, esguerrades, geperudes... El seu ofici, o el deus seus marits, eren ben humils: pagesos, pastors... Les seves declaracions solen estar signades per terceres persones ja que no sabien llegir. Interessant la presencia, sobretot al Vallès, de bruixes gavatxes, és a dir, immigrants franceses o esposes d’immigrants francesos.