|
|
| |
la via làctia |
| |
La via làctia es veu com un camí i es coneguda com el camí de sant Jaume, del rei Jaume, del Diable, de les Ànimes, depén del lloc i de la llegenda que l'acompanya |
| Carretera/ Camí de Sant Jaume. Els pelegrins es podien guiar cap a Santiago seguint la Via Làctia. des de Catalunya és cert però des de la Bretanya, per exemple, seguir la Via Làctia podria portar als peregrins a llocs molt allunyats |
| Sembla que és el camí que segueixen les ànimes per arribar al sepulcre del Sant. |
| Camí del Rei en Jaume . Quan el bon rei va pujar al cel, els angelets, per celebrar la seva arribada van llançar estels com si fóssin flors. A Mallorca, on també l'anomenen així, diuen que el rei, anés on anés, sempre anava seguit de multituds que el vitorejaven. La pols que aixecaven aquestes multituds va rribar al cel on es va solidificar i es convertí en la Via Làctia, |
| Camí d'Espanya. Al Rosselló es creu que és el camí que va construir Sant Jaume per tal que Carlemany pogués combatre als sarraïns |
| Camí del Diable. És un camí fet pel dimoni que es va comprometre a acabar-lo en una nit. Algú va fer cantar el gall abans d'hora i el dimoni no va poder complir el compromís enviant el camí cap al cel. |
| S'anomena també Camí del Cel, Camí dels Bons Cristians, La Calçada Romana |
|
|
| |
el sol |
| |
El Sol és l'astre que il·lumina el cel i la terra, és el senyor del Cel, ha estat el déu principal de moltes religions: Osiris, Apol·ló, Mitra,...La pròpia figura de Jesucrist passa per un procés de, com diu Soler i Amigó, solarització: el diumenge (dia del senyor) substitueix al romà dies solis (dia del sol), el Natalis Solis, festa romana del solstici hivernal és suplantat per Nadal. |
| El sol apareix quasi sempre oposat a la Lluna, masculí un, femenina l'altra, actiu el sol, passiva la lluna. Entre ells la tradició ha establert una relació amorosa, evidentment difícil degut a la mala combinació d'horaris... |
| Mentre la Lluna canvia i desapareix del cel uns dies al mes, el Sol és immutable i, al podre's, no mor sinò que, quan per nosaltres es fala nit, el sol ilumina el reialme de la mort en un viatge que fa amb la barca de la mort, ressorgint cada dia a l'alba. |
| Animals, plantes i metalls relacionats amb el sol |
| |
El Gall. És el que desvetlla el dia. És l'animal solar en moltes civilitzacions. A casa nostra ho és especialment el gall fer del Pirineu. El cant del gall obliga a bruixes, la mort el diable, les ànimes en pena a desaparèixer. De la mateixa manera, però, el gall que canta al pondre's el sol convida a aquests éssers malignes a sortir. |
| |
L'Àguila. Reina de les aus, identificada amb el sol. A pagès es creia que l'esperit de la tempesta s'encarnava en una àguila blanca que a l'enlairar-se deixa un rastre blanc que amb l'alçada es va ennegrint fins que es desencadena la tempesta. |
| |
El Lleó. És símbol solar per la seva cabellera daurada. La pell recorda el “velló d'or” dels argonautes (l'or també és elmetall identificat amb el sol) |
| |
L'Or és el metall que representa el sol: té el color groc, però també el blanc (alba) i el vermell (capvespre). És el metall associat a la reialessa pel seu caràcter solar. |
| |
Vegetals associats amb el sol són el taronger pel color i forma dels fruits i la falguera doncs d'ella es diu que la nit de Sant Joan, les llavors esdevenen d'or (també diuen que la mateixa nit es transformen en minairons...) |
| |
la lluna |
|
La lluna ha estat la mesura del temps, el mes lunar ha estat la unitat de temps de moltes cultures. La relació entre el mes lunar i la mesntruació ha propiciat la identificació lluna=dona. També les seves fases la converteixen el voluble, de caràcter variable (“estar de bona/mala lluna”). També té molt a veure amb el creixement de les plantes i els animals, influeix en els somnis, regeix les marees. |
| La lluna es veu a vegades com una filadora que fila i teixeix el destí dels humans, com una mena de parca (Matra o Balanguera en la mitologia catalana) |
| Pel que fa a l'aspecte de la lluna... us heu fixat en l'ombra que hi ha al bell mig del nostre satèl·lit? Doncs és l'home dels arços. |
| Diu la llegenda que, en una freda nit, un llenyador no va oder anar a ferllenya per por al senyor comte que estava caçant pel bosc i no permetia, sota pena de mort, que ningú hi rondés quan ell hi era. El fred es va fer tan intens que, a la fi, l'home va decidir arriscar-se i anar a fer llenya. Va recollir un feix d'arços i tan bon punt se'ls va posar a l'esquena va aparèixer el senyor feudal que, molest per la mala cacera, va condemnar al pobre home a morir penjat. En aquell moment, just acabat de dictar sentència va aparèixer l'àngel de la nit i va obligar al comte a carregar el feix d'arços i el va fer volar fins a la lluna, on encara hi és i si us hi fixeu bé, el podreu veure. |
| Animals, plantes i metalls relacionats amb la lluna |
| |
Tots aquells que aparèixen i desaparèixen a l'igual que ella: la granota, que desapareix sota l'aigua i en torna a sortir inflada, l'ós que hiverna, la serp que també hiverna i reneix, la petxina pel seu caràcter aquàtic i de fertilitat (té forma de vulva), el cargol, que s'amaga i surt. El més important és el toro, els corns del qual s'identifiquen amb la mitja lluna, també es ralaciona amb la lluna com a símbol de fertilitat. |
| |
El metall de la lluna, de la mateixa manera que el matall solar era l'or és, lògicament, la plata. A la plata li correspon el color blanc, propi de la Lluna. A la lluna se li associen les ferradures i les falç, totes dues per la seva forma lunar. |
|
|
|
| |
Els planetes |
|
| |
mercuriuri |
|
|
Només es veu a les rogenques postes de la tardor, just a la línia de l'horitzó. La tardor és el temps de collir el raïm, les patates o de sembrar les faves, és per això que se l'anomena Estel Favater o La Favera, la Patatera, o la Raïmera. També se l'anomena El Semolero |
| venus |
Estel del Dia, Estel del Matí. Estel de l'Alba i Estel de la Posta Segons l'hora de sortir. Per a la gent de muntanya és qui indica l'hora d'engegar o recollir els ramats.
D'aquestes propietats li venien els següents noms
:Estel dels Porquers, dels Bovers, dels Pastors o, simplement Pastor, Bover, Porquer.
Al sortir de matinada, portant darrera seu al sol se l'anomena Estel Lucífer
La gent veia a Venus com a una donzella graciosa i galant i, per això l'anomenaven; Roseta, Marieta o Margarideta
Al sud de França expliquen que la Bella Magalona (Venus) cada set anys es troba i es casa amb Pierre de Provença (Saturn). Aquesta creença s'origina en l'eclipsi septenal (?) d'aquests dos planetes que, a ulls de la gent. s'identifica amb un casori.
A la Terra Alta, Venus es relaciona amb la collita del blat i l'abundor del pa i s'anomena Estrella Panera. Quan surt primerenca a banda de mar anuncia bones collites, quan surt per la banda d'Aragó anuncia bones collitea a Aragó i escasses a Catalunya. Les àvies de la Terra Alta feien farines amb el primer blat i en feien una coca rodona i es posava a la finestra pel capvespre per tal d'acontentar Venus.
La gent de mar l'anomena Estel de Prima ja que surt a primera hora i a trenc d'alba
Estel de les Donzelles. Marcava l'hora de retirar les donzelles ja que al fer-se fosc era mal vist que les noies anessin pel carrer i, sobretot per despoblats.
Si per Nadal llueix a l'alba és bon any pel bestiar, any de bones collites i ric pel blat. Si, per contra, surt l'estel vespertí serà un mal any. Al Pirineu la sortida dels estels assenyalava l'hora de recollir el ramat i de plegar els pastors. Així el primer estel que sortia era el Porquer, el segon el Vaquer i el seguien el Mulater, l'Eugasser... Venus, com a estel del vespre sempre era un d'aquests |
| mart |
| Sembla que l'anomenaven La Marta, sense haver-ne trobat cap explicació. |
| júpiter |
| A la Ribera d'Ebre l'anomenen el Dropo o Dròpol ja que opinen que per la seva magnitud hauria d'anar més ràpid. Pel seu tamany també se l'anomena La Grossa. |
| saturn |
| Pierre de Provença |
|
|
|
|
|
constel·lacions de primavera |
|
| |
sco |
escorpí |
|
Se l'anomena Escòrpora del Cel, surt a l'octubre (?) i és un estel verinòs que llança raigs metzinosos a la terra, everina els peixos i agreuja tota mena de mals.
Regeix el peix del mateix nom. Mentre brilla aquest estel la picadura del peix és molt més mortal. |
| |
antares ( sco) |
El Coix . Se l'anomena així al Rosselló, doncs creuen que és un estel pesat i lent. Malaltís i delicat se'n va a dormir d'hora i es lleva tard. Així en el convit del cel no hi va voler anar i des de casa seva, ranquejant, es reia de tots els assistents. |
| Podria ser l'anomenat Estel de Moro . Vermell com una brasa surt dos cops a l'any i prta molt mala fortuna. Es tracta d'un pirata moro, terror del mar. Amades diu que també podria ser Canopus (de la Quilla) però sembla ser que aquest estel es impossible de veure a la nostra latitud. |
| cra |
copa |
| Se l'anomena Estel de les Veremes i Estel dels Borratxos. La seva sortida cap a la matinada anuncia l'inici de la verema i assenyala i la collita de la vinya serà bona o dolenta segons la brillantor o pal·lidesa de l'astre. Els amants del mam es guien per aquest estel per saber si la collita serà bona i abundosa. |
| her |
hèrcules |
| Se l'anomena El Lladrefigues o El Lladrepomes. Representa un home que va jurar pels estels que no havia robat pomes (o figues) i, per haver jurat en fals va ser convertit en estels. |
| lib |
balances |
| Balances de Sant Miquel. L'arcàngel pesa amb aquestes balances les ànimes dels difunts. Si quan hom mor aquesta constel·lació brilla és senyal que l'anima del difunt fa el pes, si s'enfosqueixen indica tot en contrari. |
| vir |
verge |
|
espiga ( vir) |
Estel del blat, del pa, de la fam. Hom creu que la seva intensitat es signe de bones messes. |
| |
veremadora ( vir) |
Estel de Sant Miquel. Apareix a l'alba i indica que és arribat el moment d'iniciar la sembra. |
| crB |
corona boreal |
| La Corona del Rei en Jaume. Segons la tradició de Mallorca només la poden portar aquells reis que expulsin als moros de l'illa. A la mort del rei Jaume I, l'illa ja estava alliberada per la qual cosa el bon rei se la va emportar al cel. Si algun cop un altre rei expulsa els moros de l'illa serà mereixedor de cenyir aquesta corona. |
| |
la perla ( crB) |
Coralera – Estel dels Coralers Influeix en la cria i la pesca del corall (Costa Brava) |
| |
indeterminada |
Estel de les Filadores o Margarida Havia estat una noia gandula que, per tal de no filar, va trencar la filosa i va esmussar el fus. Fou convertida en estel per què les filadores en prenguessin exemple. |
| leo |
lleó (?) |
| Anomenada el Lleó, segons la gent del mar assenyala les marors. Quan parpelleja indica que està furiós i aleshores esvalota molt el mar i el fa perillós per navegar. Quan està pàl·lid indica bonança.
|
| com |
la cabellera de Berenice (?) |
| Cabellera de Santa Magdalena. Encara està estesa igual que ho estava quan va eixugar els peus de Jesús el dia del Sant Sopar |
|
|
| |
constel·lacions d'hivern |
| |
ori |
orió |
L'Arca de Noé. Pels pastors del Canigó el rectangle d'Orió és l'Arca de Noè i el cenyidor la porta. L'estel més brillant (Rigel) representa Noè i al seu costat trobem dues estrelles que representen el corb i el colom que aquell va enviar (Mintaka i Anilán?). Hom creu que la nit de Nadal, Noè i tots els animals van adorar Jesús per la qual cosa aquesta constel·lació, aquesta nit, fa un curs diferent que la resta de l'any.
|
| |
alnilam ( ori), mintaka ( ori), alnitak ( ori ) |
Es tracta del cenyidor d'Orió. Se'l coneix amb multitud de noms:
Ulls de Nostre Senyor, que observen i vigilen la conducta de tots els mortals i, en lloc de dos ulls en té tres, per tal de poder abastar més amb la mirada. També son coneguts amb aquest nom els estels Càstor i Pòl·lux de Geminis
Ulls de Porc (Barcelona) Vigilen la conducta dels humans per poder-ne informar el dia del judici.
Ulls de Santa Llúcia (Empordà), és diu que brillen més pels voltants de la festa de la santa
Els Deiols amb el sentit de petits déus així com els Joanets o els Tres Joanets (Empordà) amb el mateix significat.
Al Rosselló és conegut com El Bastó de Jan de Milà |
| |
alnilam (ori), mintaka (ori), alnitak (ori ) rigel ( ori)
|
Per terres de França aquesta combinació d'estels és coneguda com El Rascle d'en Patufet |
| |
Bellatrix ( ori) o Betelgheuse (ori)
|
La Rogenca/ estrella Roja (=estel de guerra). Assenyala la guerra. Si brilla massa, és mal senyal, ja que està contenta doncs s'acosta guerra. |
| |
rigel ( ori) |
Es coneix com El Pastor |
| algun dels estels d'orió (o tot orió) i els dos gossos |
| El Mal Caçador: Fou condemnat a esdevenir estrella igual que els gossos que l'acompanyaven. També foren convertits en estels la Llebre Blanca (Llebre?) i un Colom (Colom?). Del colom no en parla la llegenda però forma part de la creença de la gent de muntanya. |
| cMa |
ca major |
| |
sírius (cMa) |
Se'l coneix com a Ca dels Deiols (déus petits), Pastor (dels Bordons). La gent del mar l'anomena Estrella del Mar. A la Provença Sírius es conegut com a En Joan de Milà. |
| tau |
el brau (taure) |
| El Bou Roig . La nit de Nadal canvia els seu color de bou per un festiu color daurat per tal de lluir més davant la gent que va a adorar a l'Infant a la cova. No recupera els seu color fins passats els Reis, ja que al marxar la Sagrada família s'acaba la seva missió de donar escalf a l'Infant. Juntament amb la Cadireta de la Mare de Déu i La Mula, forma part d'una mena de pessebre celest. |
| |
aldebarà (tau) |
El Bou Roig, la Cabra, la Mosca, l'Ull de Bou, El Coix, el Pastor de les Cabrelles, (va davant de les Plèiades- Cabrelles) |
| |
alció ( tau) |
El Blauet ja que diuen que està fet d'aigua de mar i allà és on van a parar les ànimes dels mariners, perquè és el mar del cel. També podria ser Pleione, que també és una estrella blava.
També se l'anomena La Cabra, la Lloca, la Mare. el Pastor.- ës l'estrella principal en les denominacions Els 7 frares, Els Set Germans... que reben les Plèiades |
| |
les plèiades (M45) |
Cabrelles, Cabrilles, Escambrilles, ja que els postors de muntanya se'n serveixen de guia per saber quan han de portar el bestiar a la muntanya i quan cal baixar-lo i encorralar-lo segons les hores de sortida i posta d'aquesta constel·lació. A la Cerdanya relacionen aquests estels amb les cabretes de la rondalla.
Els 7 frares, els 7 germans o germanes. El més gros dels estels (Pleione (28TAU)) és variable però no es la més brillant del grup, Alció ( hTAU) la més brillant no és variable!) sembla que és de mida variable, i durant un temps minva tant que no és visible. Aquest estel és la mare de les cabrelles, el pare abad dels frares o el germà gran que durant un temps abandona fills o germans per campar al seu aire, però al cap d'un temps veu que van perduts i torna amb ells. A Eivissa es creu que aquesta nit, quan torna la mare cabra, els estels baixen a la terra i corren esbojarrades d'aqui cap allà , per la qual cosa es perillòs trobar-se-les.
La Pinyoca (Alt Vallès) Es una pinya que està si cau si no cau. Mentre es veu, resulta perillòs fer una malifeta en un descampat ja que pot caure sobre el cap del malfactor. Diuen que qui pugui collir aquesta pinya canviarà de sexe i viurà mentre el món sigui món.
Pel Rosselló i el sud de França se l'imaginen com una llocada presidida per la lloca i l'anomenen La Lloca i els Pollets. Les mestresses de casa del Pirineu saludaven les Plèiades creient que les llocades anirien bé i tindrien bones nierades de polls.
Forneres/ Fornereta: A Barcelona expliques que és un forner o fornera i set fills que en un any de fam es guardaven la farina per especular, en càstig van se tornats estels
Hi ha la creença que les Plèiades són la pols que es fa al batre i es calcula la collita depèn de la visibilitat del grup estel·lar. A més visible, millor collita. |
| aur |
el cotxer (àuriga) |
| La Mula:Recelosa i malhumorada, la mula té més ganes de clavar una guita a la gent que no d'escalfar Jesús |
| can |
el cranc |
| Influeix en la pesca dels crancs, segons la gent de mar. Al nomenar-la estel, es podria tractar d'aCAN (Acubens) o bCAN encara més brillant. La nit de Nadal es pon i no torna a sortir fins Sant Joan. Com que el Cranc governa el sol, mentre ha estat al cel el sol ha anat enrere com ell, els dies han estat cada cop més curts. A partir de Nadal el sol podrà anar guanyant terreny a la nit, deslliurat de la influència del cranc. |
| boo |
el bover |
| |
artur (boo) |
:Tarongeta del Bon Jesús Un dia que la mare de Déu anava de camí, els eu fill tenia set i Maria li va collir una taronja que, a d'agafar-la se li va escapar i rodolant, va arribar al cel |
| per |
perseu |
|
|
algol (per) |
Es una estrella doble que degut a la diferència de magnitud de les estrelles que la formen (Algol B és 20 vegades més brillant que Algol A) fa que varii la seva intensitat de manera ostensible en un termini d'un parell de dies. És aquesta característica la que li ha donat aquests noms entre la gent del mar:
La Sirena: el seu canvi d'intensitat indica a les Sirenes la seva activitat: quan está brillant passegen i neden pel mar, quan està més fosca es recullen als seus palaus submarins dins de immenses coves.
L'Estel de la Ventura. Quan està grassa indica bona pesca, quan està magra vol dir que la pesca serà minsa. |
| gem |
bessons (gèminis) |
| |
castor (gem) i pol·lux (gem) |
Els Dos Germans, Els Bessonets : Un germà i una germana (o Adam i Eva, els primers bessons del món) condemnats a ser estels perquè s'estimaven i es volien casar. [Amades no creu que siguin Cástor i Pól·lux ja que són difícilment visibles a ull nu]. |
|
|
|
constel·lacions d'estiu |
| |
cyg |
cigne |
|
Creu del Cel. Va aparèixer per primer cop al néixer Jesús, anunciant que moriria a la creu. Es jurava per la creu del cel, potser un record de posar com a testimoni els estels. Les estrelles d'aquesta constel·lació centellegen però només ho pot veure qui està lliure de pecat.
Peu de Gall (Empordà) és la pota del gall de Sant Pere. Per Setmana Santa brilla més que a la resta d l'any.
Creu dels Albats - Creu de l'Albat. Els albats eren aquells nens morts abans de tenir us de raó.
S'anomena també Creu de Caravaca, Creu del Mal Lladre, Creu de St. Andreu, Creu de Sta. Elena i Vera Creu |
| del |
dofí ( Possiblement o del o el rombe format per ,, i del ) |
La gent de mar l'anomena estrella dofinera i indica abundor de dofins que nomes es deixen veure quan aquest estel és al cel. A terra endins l'anomenen Gra d'Ordi o Gra d'Arròs.
Podria tractar-sede l'Estel de la Balena o Ballenassa, que es veu tot l'any (?) i quan hi ha una balena brilla molt més que de costum |
| aql |
àguila |
| |
altaïr (aql) |
L'Aligot.
Condemnat a restar al cel per què volia menjar-se tots els altres ocells. Nostre Senyor el va condemnar al cel per què no destruís totes les seves criatures. |
| oph |
serpentari |
| |
ras alhage (oph) |
Estel del Bon Remei.
Surt quan ja quasi es de dia per la nit de Nadal: escampa salut i ventura. Durant tot el temps que es visible no es contrauen malalties greus i la temperatura és benigna per la salut. |
|
|
|
constel·lacions de tardor |
| |
pis |
peixos |
| Peixonera. Potser, degut a la seva proximitat i significacció, es tracti de l'estrella Mira de la Balena o la pròpia constel·lació de La Balena. |
| aqu |
aquari |
| Ferros Grossos i Ferros Petits . Els estels superiors d'aquesta constel·lació, propers a Peixos. La seva lluïsor anuncia molt de fred i malalties derivades de les fredorades . |
| ari |
aries |
| |
hamal (ari) |
Estel Moltó.
Regeix durant mig any, de laprimavera a l'estiu, el temps en que els ramats pugen als prats de muntanya fins que tornen a la cleda. Era un moltó que tenia la llana d'or. El pastor el va enviar a pasturar al cel perquè ningú li robés, però després no el va saber baixar. Qui ho pugui fer serà ric i poderós. |
| cet |
balena |
| |
mira (cet) |
El Molà, L'Estel de la Balena.
Es tracta del peix molà que, segons la gent de mar, un dia es va cansar de viure al mar i va pujar al cel, on es va trobar tan bé que s'hi va quedar. Per això n'hi ha tant pocs. La seva lluïssor avisa de la presència de balenes. |
| equ |
cavallet (?) |
| Cavall de Sant Jaume o de Sant Martí.
Es el cavall de sant Jaume o el de sant Martí que, segons la tradició estan al firmament, ja que les bèsties no poden entrar al cel, però en premi al seus serveis el van deixar estar al cel dels estels. |
|
|
| |
constel·lacions circumpolars |
| |
Els Carros són carros de quatre rodes i tres animals que els menen pel cel. |
| uMa |
ossa major |
Carro de les Ànimes. Les porta cap a la Glòria o, en altres versions, cap a Jerusalem. Guiades per l'estel de l'Alba (Venus), les ànimes son els estels fugaços.. cada dia el carro recull les ànimes que han mort sense complir el precepte de peregrinar al sant Sepulcre per tal que puguin entrar al cel
El Carro Gros, El Carro i les Mules. Quan es va inventar el primer carro Nostre Senyor el va posar al cel perquè la gent no oblidés el fet
El Carro Gran . (Empordà i Rosselló). Diuen per aquestes contrades que el Carro Gran baixa del cel la nit de Sant Joan i corre amb una velocitat desaforada pel damunt dels cims de les muntanyes. És molt perillós, per tant, pujar als cims aquesta nit.
Caïm i els set bous. Caïm, després d'haver matat Abel, va fugir emportant-se els set bous d'aquest. Va ser castigat per Déu i convertit en estel, ell i els bous.
Els set germans.- castigats per haver mort son pare.
Els set lladres. Castigats per haver robat el santíssim sagrament.
Els set reis. Castigats per haver causat una guerra terrible. És el Septem Trionem, el septentrió
Els set frares. Castigats per haver comés parricidi.
Cabanelles (Lluçà) Per la nit de Sant Joan giren de direcció i, per tant l'any canviava. Se'n servien per fer als càlculs del calendari i marcaven el còmput de l'any pastoral i pagès.
Septentrió (Maresme) Són set reis, set trons (Septem trionem) poderosos que van fer morir mitja humanitat guerrejant entre ells.
També s'anomena El Carro de sant Jaume.
Diu la tradició que el dia que els tres estels que arroseguen el carro estiguin en línia recta serà la fi del món. |
| |
Alioth (uMa ) |
Escaler, és la mula que va al costat de l'escala del carro |
| |
mizar ( uMa ) |
Mula Segona. A França se la coneix com el Carreter |
| |
alcor (doble de Mizar) |
El Criat de les Mules, a França és el Patufet |
| |
Alkaid (
UMa |
Mula Tercera |
| uMi |
ossa menor |
Les Set Noies. Ballaven a la plaça i van seguir fent-ho quan va passar el Santíssim. Per tal sacrilegi van ser transformades en estels.
Els Set Pastors. Els primers del món, que van ensenyar als humans l'art de menar les ovelles en remat.
També s'anomena El Carro Petit, el Carro del Rei David, el Carro Xic. |
| |
polaris (
uMi) |
S'anomena també Estel de Tramuntana, Tramuntanal.
Per la seva importància hom l'anomena El Pastor, el Rei, el Rei dels Estels, la Reina.
Els mariners, que el fan servir de guia l'anomenen estel Marí, o estrella Marinera |
| cas |
cassiopea |
| Cadireta de la mare de Déu: està preparada per tal que la Nit de Nadal Maria pugui seure-hi per tal de donar de mamar a Jesús i canviar-li els bolquers |
|
|
| |
estels imaginaris |
| |
estel catarí, estel giner |
| Surt per Nadal. L'any en que aquest estel no sortís, l'any nou no podria començar i el món s'acabaria. S 'escorcollava el cel per les darreries de desembre per tal de veure aquest estel que, a l'igual que l'estel Giner que assegurava la permanència del món un any més. |
| estel de la mare de déu |
| Surt pel setembre a la matinada, però per la nit de Nadal surt al punt de la mitjanit per tal de tenir cura de l'Infant |
| estel de sant joan |
| La nit de Sant Joan mana tots els estels. A les tres d la matinada els fa anar a dormir i resta sol al mig del cel. És el rei dels estels. |
| l'oca de santa eulàlia |
| Companya de la Santa fins i tot en el martiri. Surt per Nadal i va augmentant la brillantor fins al dia que es commemora el martiri de la santa (12 de febrer), dia en que desapareix fins al Nadal següent . |
| estel del diumenge / del dimecres |
| Surt cada diumenge a la primera campanada de les dotze i es pon amb la darrera. La tradició fa que Jesús nasqués en diumenge. Una altra tradició diu que va neixer en dimecres, d'aquí l'existència de l'estel de Dimecres, amb les mateixes característiques que el del Diumenge |
| cabra, cabrota o cabrot |
| Segons els pastors era una cabra de muntanya, lletja, peluda i barbuda que volia saltar, nedar i volar. Nostre Senyor, en càstig la va castigar al cel. |
| drac de sant jordi |
| Hauria de sortir per l'abril però ho fa per la nit de Nadal. És el drac que va matar Sant Jordi el qual el va penjar al cel com a trofeu. |
| cabanelles |
| Estels que només surten els tres primers dies d'agost, però que també surten per Nadal per veure l'Infant. La seva observació permet predir el temps que farà per l'estiu, la tardor i l'hivern |
| canícula |
| Surt el 20 de juliol. De la seva observació se'n pot deduir la calor que farà. |
| senyals de pesca |
| El 31 de desembre apareixen, o no, quatre estels que són senyals de pesca de quatre espècies diferents: |
| |
| Cabrota, al Nord |
| Borrell, al Sud |
| Pixota, a l'Est |
| Farell, a l'Oest |
|
| Cadascun és senyal per a un tipus de peix. Si sortien de matinada clars i brillants indicaven molta pesca del peix que representaven. Si sortien al capvespre o si es veien entelats ers interpretat com a mala senyal. |
