El diable és l'esperit maligne, enganyador, destructiu, una força natural personificada que desplega tot allò que és distint. Totes les promeses de plaers i riqueses, de domini i de poder a canvi de vendre's l'ànima al diable tindran l'Infern com a desenllaç. Rep diferents noms Satanàs, Llucifer, Banyeta, Banyut, Peu de Boc. També se l'anomena Barrufet, Barrumbo, Mafumet, Fumat, Mal Esperit, Mala Bèstia, Maligne... És com una divinitat oculta, el poder de les tenebres, el seu reialme és sota terra. 

De tota manera, però, el diable esdevé una figura casolana, un personatge familiar. Com diu Xavier Fàbregas, l'origen del nostres dimonis podria estar en les antigues divinitats celestials pre-romanes, les divinitats menors que representaven el foc de la llar, la fertilitat, la pluja,... Podrien ser la continuitat, malgrat els deus romans i el cristianisme, d'aquells éssers que personificaven les forces elementals de la natura.

XIRIBELLES, XIRIBIRELLES  .- Dimoniot encarregat d'ensenyar el camí a aquells que es perden pel bosc, tot procurant conduir-los pel mal camí o enviar-los directament a l'infern.

Els ponts del diable. Una de les dèries més conegudes del diable és la de bastir ponts en temps rècords. Mireu si no la quantitat d'obres d'enginyeria diabòliques amb les que comptem al nostre pais. La història és més o menys sempre la mateixa:

Temps era temps, en un poble al costat del riu hi ha un personatge, femení (jove o velleta), ha d'anar a cercar aigua a l'altra banda del riu, la qual cosa implicava travessar-lo per una passera, palanca o gual. S'esdevé un gran aiguat que impedeix a la nostra protagonista anar a omplir el càntir. Enmig de la seva desesperació apareix un cavaller sinistre que s'ofereix a bastir un pont de pedra abans de l'alba o abans de mitjanit segons el cas. El pagament? Molt senzill, l'ànima de la dona o bé l'ànima del primer que passi el pont..

Mentre el diable, que no n'era altre el cavaller, comença a aixecar el pont del no res, la víctima se n'adona que el tracte era seriòs i comença a desdir-se'n. Confessa el seu pacte a algú a qui se li ocorreix la sol·lució (a vegades és ella mateixa qui la pensa).

La sol·lució passa per despertar als galls perquè cantin abans de l'alba i fent així que el dimoni deixi la feina inacabada o fer passar pel pont algun animal (gat a Martorell, boc a Sant Cugat...) o ésser inanimat. A vegades és el propi diable o algun ajudant seu que desperten el gall.Aquesta història es repeteix a Martorell i Tarragona, les més conegudes, però també a Cardona, Santa Eugènia de Ter, Ceret, Sant Cugat del Vallès,...i a tots els llocs que figuren als mapes de la geografia diabòlica

A Montserrat, lloc sagrat, és un dels llocs on hi tenim més presència diabòlica, deu ser per allò que no existeix el be sense el mal...

Diuen que un llenyataire que havia de transportar feixos de llenya del massís al Llobregat, va rebre del diable un cavall anomenat Bernat. Aquest animal, un cop carregat, baixava a la plana com un llamp a la veu de Cavall Bernat, Cavall Bernat, porta'm la llenya a baix al Llobregat. A canvi, però, el llenyataire havi de donar la seva ànima, o proporcionar un cavall d'iguals característiques segons la versió, al cap de deu anys.Passat aquest termini el dimoni aparegué per reclamar el deute. La dona resà a la Verge i una llum intenssíssima es va emportar, Déu sap on, diable i cavall, del qual només va restar el monòlit que, eternament, assenyala el cel: el Cavall Bernat .