|
Antoni d'Egipte o Antoni Abad es representa vestit amb mantell i cogulla i l'hàbit fosc propi dels frares antonians; porta bàcul d'abad que a vegades es substituït per un bordó acabat en forma de crossa o amb una tau grega. Altres atributs són un llibre obert, el porquet (d'aquí el nom de Sant Antoni del Porquet) i una flama, damunt del llibre o a terra.
|
| Aquesta flama ens recorda la malaltia cutània coneguda com a foc de Sant Antoni, amb que es coneix també la pesta negra. És el patró de remats i tota mena d'animals domèstics. A vegades se'l representa voltat de dimonis o monstres que volen representar les temptacions que va patir el sant quan feia vida d'anacoreta a Egipte. |
| Durant el mes de gener el cristianisme va col.locar les festes dels sants barbuts: Sant Antoni Sant Pau i Sant Maur. Segons Joan Soler (Enciclopèdia de la Fantasia popular catalana), aquest barbuts recorden Saturn, el vell Cronos de llarga barba blanca, incorporat al santoral cristià amb les Saturnalia, en el canvi de l’any, origen remot del Carnestoltes. En les celebracions d’aquesta diada s’acullen ritus precristians de l’hivern, de fertilitat i purificació. |
| Hom creu que les festes del sant, concretament les santantonades del País Valencià tenen el seu origen en els rituals ibers celebrats per a propiciar un bon any de collites i de bestiars . El cristianisme, enfrontant amb la festa íbera, després adaptada pels romans, incapaç d'arrancar allò que considerava una mala herba, va decidir posar-ho tot dins del mateix sac i donar-li la benedicció. La festa del solstici d'hivern, la gran festa en honor del sol en tota la zona Mediterrània occidental, va quedar convertida en el Nadal cristià. I els rituals agrícoles i ramaders que arribaven amb el naixement del nou any, van rebre la presidència honorària de Sant Antoni, i tots contents. |
|
|
| |
Els tres tombs |
| |
Festa que inclou la benedicció dels animals, una desfilada i finalitza amb els "tres tombs", tres voltes al voltant d'una plaça o lloc determinat. El fet que darrerament els animals de tir siguin "decoratius" o esportius i, per tant, n'hi hagin pocs fa que les passades o els tres tombs s'allarguin fins al mes de març, ja que no hi ha animals per fer-ho a tot arreu a l'hora com abans. A Balsareny, la Festa dels Traginers es celebra el diumenge abans de Carnaval, tancant el cicle de celebracions en honor de Sant Antoni del Porquet.
|
|
|
| |
La passada |
| |
A les poblacions de l'àrea d'influència de Sabadell, al Vallès Occidental, com la pròpia Sabadell, Sant Quirze, Ripopllet, Cerdanyola, Barberà... la tradició del tres tombs s'anomena "la passada" i, tradicionalment, es fa el mateix 17 de gener, sobretot a Sabadell. A la cocapital del Vallès Occidental existeixen dues colles la Jove i la Vella, abdues amb els seus abanderats, pubilles, que rivalitzen en lluiment de la festa. Les colles, en una única cercavila, la passada, baixen per l'eix comencial antic de Sabadell: des de la plaça Creu Alta fins al Passeig on es fan els tres tombs. |
|
|
| |
L'Encamisada |
| |
A Falset, la vetlla de la diada del sant al vespre i el mateix dia al matí (en l'actualitat, el dissabte i el diumenge més propers) els falsetans es vesteixen amb calça curta, camisa blanca de fil, faixa, barretina i espardenyes per sortir, amb els animals i els carros, a tombar per la vila.
L'origen de l'encamisada s'atribueix popularment a la commemoració d'una victòria dels falsetans sobre tropes enemigues franceses que havien assetjat la població. Els falsetans es van vestir amb camisa blanca per diferenciar-se de l'enemic i encobrir-se. ja que era un dia boirós. Això els va permetre guanyar la lluita.
Al segle XIX, l’Encamisada era un acte més dins la celebració de la festa de sant Antoni, en l’actualitat, ja no hi ha pràcticaments animals de treball emprats per a les tasques agrícoles. L'Encamisada dóna nom a la festa, i els referents llegendaris i d’identitat local predominen sobre el component religiós de devoció al sant patró dels animals. |
En l’actualitat, l’Encamisada comença el dissabte al migdia amb un repic de campanes. A la nit, els participants es reuneixen davant del celler de la Cooperativa. D’allí, la desfilada va cap a l’església, encapçalada pels diables.
El diumenge al matí es fa la benedicció dels animals a la plaça de l’Església, on arriben carruatges i cavalleries procedents del mateix punt de concentració que el dia abans. Després de la missa es balla la jota i, a l’exterior, es venen el panets de Sant Antoni. Tot seguit, cavalleries i carruatges continuen desfilant per la població.
Els actes finalitzen amb la pujada de la imatge del sant a l’ermita de Sant Gregori, on resta durant tot l’any. |
| Al Baix Camp i al Priorat era molt comuna la pràctica detirar testos. La canalla o els joves aprofitaven les peces de terrissa malmeses olles i cànters esquerdats, torretes trencades, les omplien de terra o de fang brut i les anaven a llençar a les portes de les cases. Quan aquest era un costum practicat pel jovent, hi havia més atreviment i s'entrava a les cases de les noies joves a tirar testos a la cuina. |
|
|
| |
Santantonades |
| |
A molts indrets del País Valencià es celebren les santantonades: festes de foc i de lluita entre el bé i el mal. Molt possiblement les Santantonades dels Ports de Morella són un dels espectacles més antics dels Països Catalans, amb unes arrels que es perden dins de la prehistòria, i sens dubte, un dels més impressionants. Las festes de Sant Antoni no les organitza la parròquia ni l'Ajuntament, sinó la Confraria de Sant Antoni, a la qual pertanyen tots els barons de Forcall, una vegada casats. En els altres pobles suceeix e manera similar: les festes són organitzades pels homes casats del poble.
|
Les fogueres de Sant Antoni estan fetes, en moltes poblacions, de llenya tallada expressament per al foc. Els joves s'encarreguen entre Nadal i mig gener d'aplegar la fusta. Moltes fogueres es basteixen al voltant d'un arbre central, anomenat maig, el qual s'ha despullat del brancatge totalment a excepció de la part superior. En altres indrets, s'hi afegeix un ninot que se situa dalt de la foguera.
El foc és símbol de purificació i de renovació de la vida. L'arbre que centra la foguera simbolitza l'arbre de la vida, l'eix del món, que també s'ha enlairat en moltes poblacions en la festa del primer de maig. Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l'hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel dimoni o per un ninot. |
El més interessant, potser, són els elements parateatrals, que convergixen en l'acte major de la Santantonà, celebrat la vetlla del dia 16.
Sant Antoni i, en alguns llocs, Sant Pau, ermitans resen en una cabana del bosc -la barraca, en realitat, s'alça al centre de la Plaça, al voltant de l'arbre Maio, que li serveix de carcassa- són descoberts per un dimoni que fa d'espia. Seguidament apareix tota la comitiva infernal que lliga els Sants a una corda llarga i els passeja pel poble, casa per casa; amb aquest motiu, sants i dimonis són obsequiats en cada llar a beure del porró familiar ple d'un vi en el qual, per dir-ho d'una forma popular, "canten els àngels".
De tornada a la plaça, els dimonis calen foc a la barraca. Tot el món pot, si vol, col·locar-se a l'interior buit de la foguera i cantar cançons populars amb els joves del poble, fins que les brases i la calor els fan fora. Els dimonis o botargues esdevenen la representació dels dimonis que van temptar el sant. Les temptacions que pateix sant Antoni donen peu a introduir a la festa màscares pròpies del Carnaval.
|
Els residus del foc són aprofitats, a l'hora del sopar, per a coure unes costelles. És un sopar comunitari, en la qual tots poden participar. La foguera esdevé el centre de la celebració
A aquesta cerimònia s'hi afegeix, els anys que en la població hi ha gent disposada per a realitzar teatre, la representació d'una peça breu que escenifica un episodi de la vida de Sant Antoni. Aquesta em sembla un costum més recent introduït, amb molta probabilitat, a mitjan segle XIX.
Els personatges que intervenen a la Santantonà són: Sant Antoni i Sant Pau, vestits amb robes negres; el dimoni-espia, que va de forma semblant; els dimonis encaputxats amb un conjunt blanc amb ratlles verdes i roges (en realitat es tracta de dragons i colobres); els dimonis xicotets, que visten com els altres, però amb la cara descoberta; la Filoseta, que és un transvestit, representant les temptacions suportades per Sant Antoni. |
| Els dimonis o botargues, més que bons o dolents en un sentit estricte, es podrien definir com a perillosos. Com les pròpies forces de la natura, la seva actuació és beneficiosa, però la seva acció desfermada pot resultar catastròfica. És la diferència que hi ha entre una pluja benefactora i necessària i una riuada que s'ho emporta tot; entre un foc que és indispensable per a la supervivència, com a font de llum i escalfor, i un incendi que tot ho destrueix. |
| Sant Antoni és el sant per excel·lència que representa el triomf del cristianisme sobre els antics déus pagans assimilats al dimoni. |
|
|
| |
Foguerons |
| |
Diu Amades: "La festa de Sant Antoni sembla recordar les festes consuàlies romanes que tenien lloc pel desembre i per l’agost en honor de la divinitat Cònsua. La primera tendia a preservar el bestiar del mal, i la segona tenia per objecte festivar la fi i l’èxit de la collita..." |
| Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que conviuen amb l’home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó (cavalls, someres, ases, rucs, muls...). Igualment és el protector dels menascals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. |
| També se’l considera advocat contra la lepra per la qual cosa aquest dia la gent menjava un tortell per tal que el sant els protegís d’aquesta malaltia. Sant Antoni és invocat contra les malalties gangrenoses de la pell i, molt especialment, contra l’herpes zòster i la borradura dels infants. |
| En aquesta data estava molt mal vist fer matances. Aquest dia és considerat la festa dels animals per la qual cosa no se’ls feia treballar, era corrent donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d’un tractament respectuós. També era mal vist tenir-los lligats. Després de les beneïdes i les cavalcades se’ls deixava a lloure per dins una tanca, se'ls guarnia amb els millors arreus, i els genets, igualment, vestien les seves millors robes. Els cascavells, campanetes i d’altres elements sonors igualment que les cintes de coloraines tenen caràcter d’amulet i de protecció contra els mals esperits. |
| Un dels elements centrals de la festa és l'encesa de foguerons, acte que forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis salten, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt proper al solstici d’hivern (22 de desembre). El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que fertilitza la terra. Els nostres avanpassats creien que recollir les cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar-les pels camps afavoria les collites. |
| A Ciutat de Mallorca es rifava un porc, que gras com era, era passejat amb carrossa, els diners eren destinats als leprosos de l'hospital de Sant Antoni. |
| Es beneien els animals, es ballaven balls rodons (símbols solars!), i es feia el fogueró dels quintos. Tampoc faltaven les curses i competicions d'hablitat amb cavalls i ases (corregudes), els concursos de glossadors i mostres de teatre popular, així com les inevitables captes per "sufragar" algun berenar. |
| |
|
|
| |
Música i teatre |
|
La música és present a la festa, amb tonades característiques que acompanyen les curses d'animals, rondes nocturnes, tocs de cercavila i processó o, sobretot, en les dansades o balls rodats que es fan tradicionalment a la plaça o a l'entorn de la foguera. A les comarques meridionals del Principat i del nord del País Valencià, el ball de plaça característic és la jota. Les formacions instrumentals tradicionals de la festa són les d'instruments d'inxa grallers, dolçainers o gaiters, la rondalla de corda i les bandes, amb instruments de vent de metall o fusta i percussió.
Una mostra de literatura popular són els versos dedicats al sant que els pagesos solien improvisar. S'acostumaven a dir en el moment de la benedicció dels animals, sempre al davant del sant. Es coneixen amb el nom de ditxos, lloes o lobes, folies... En algunes poblacions, el costum ha perviscut, però, a partir de l'existència de poetes populars encarregats, cada any, de dir els seus versos.
La personificació del sant i la seva sortida al carrer, amb representació o no de la seva vida, havia estat estesa per una àmplia zona geogràfica. En coneixem mostres des del Camp de Tarragona fins a les comarques de l'Ebre, a les comarques del nord del País Valencià i al Matarranya. També hem de tenir en compte les representacions que es fan a l'illa de Mallorca.
La vida de sant Antoni és una representació de teatre popular. El nom amb què es coneix varia segons la zona: Ball de sant Antoni (Baix Camp), representació de la barraca (Baix Ebre), la santantonada (els Ports) nom que també designa la festa en general o, senzillament, la Vida.
Avui, trobem representacions anuals o que es realitzen de forma intermitent a poblacions com Tivenys (Baix Ebre), Pinell de Brai (Terra Alta), Morella, el Forcall, Cinctorres, Sorita i altres (els Ports), la Portellada (Matarranya)... |
| |
|
|
Gastronomia |
| |
La gastronomia de la festa inclou un seguit de menjars dolços (panets, pastissets, casquetes, rosques...), que es reparteixen als participants en la benedicció dels animals, la desfilada pels carrers o les cercaviles dels personatges de la festa. Per tal de cobrir les despeses de la celebració i, àdhuc, contribuir al manteniment de la confraria del sant o de la parròquia es realitza una capta per les cases de la població. Els productes recollits seran subhastats després a la plaça. L'acte es coneix com l'ofrena o oferta. |
| |
|
