| La festa de Tots Sants senyals el començament del cicle de la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort de la natura. Però també és el moment de la sembra, promesa del que la vida tornarà quan els dies s'allarguin i arribi el bon temps. Ja fa temps, però, que ha començat la tardor, més o menys la xifra màgica de quaranta dies (igual que la Candelera respecte a l'inici de l'hivern). Ara sí que, quaranta dies després de l'inici de la tardor, el fred ja es fa notar... |
| Comença el cicle anual de la foscor i el fred; les nits seran més llargues i els dies més curts; la climatologia farà més dura la vida... |
|
|
| |
Orígens |
| |
Els pobles celtes també commemoraven l'Any Nou en aquestes dates. El 31 d'octubre les bruixes anaven als seus aquelarres. Els homes encenien fogueres, i amb el seu foc s'encenia el foc de totes les llars. Segons sembla aquesta festa deriva d'una celebració celta: el Samain o el Samhain. Una festivitat que durava uns quants dies i que servia per obrir el període d'obscuritat, l'hivern. Aquests dies de traspàs eren, com aquell qui diu, uns "temps fora del temps", en que les terres de l'altre món estaven obertes i entraven en contacte amb el món dels humans. Quan el segle V d.C. els saxons van conquistar el territori celta van cristianitzar aquesta tradició anomenant-la “All Hallow Even” (Halloween) que significa “Vespre de tot el sagrat”.
|
|
|
| |
Creences |
| |
Es creia que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats tornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l'endemà a la mateixa hora, en altres llocs el termini era de migdia a migdia. |
| Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts. |
| Segons la creença popular, el vespre de Tots Sants les ànimes del purgatori tornen, per un dia, a les cases que van habitar en vida. Aquest dia no es podia anar pel carrer per no topar-se amb una d'aquestes ànimes en pena. tal dia coom avui les portes del Purgatori no estan vigilades i les ànimes poden marxar per unes hores. |
| Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l'any en què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per conjurar-los. |
| Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes. |
Així, en fer la castanyada, es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes perquè si no en deixaven a la nit alguna per a les ànimes, aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit -que l'endemà trobaven canviada per un panellet- o al plat de servir-les. En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graó de l'escala de la casa o pels racons i d'altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se'ls enduguessin. |
|
|
| |
Tradicions |
| |
|
El dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Difunts, el 2 de novembre, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior. Aquest és un costum fonalment urbà, doncs en molts pobles, fins no fa tants anys, els cementiris eren al mateix costat de l'església i la gent hi passava cada dia. Aquest és un fet constatable a l'actualitat a les poblacions de muntanya.
|
| La gent es passejava pel cementiri -o d'un cementiri a un altre, com a Barcelona, on n´hi ha més d'un- com qui va a donar el tomb per un parc. S'observaven les tombes i els mausoleus, els guarniments que hi havia en cada una. Encara avui, molta gent es dedica, en aquesta diada dels Difunts, a portar flors no només als parents més propers, sinó a familiars més llunyans, amics o coneguts traspassats recentment. La visita al cementiri constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col.lectius de record dels difunts a la nostra societat. |
|
A les poblacions importants, als cafés, per aquestes dates guarnien ramellets, taules molt ben parades amb plats plens de panellets, i amb llums i flors. S'anaven rifant els panellets per plats, reposant de seguida el que s'havia sortejat per tal que la taula sempre fes molt de goig. La gent rarament comprava panellets, sinó que els adquirien a les rifes ja que la gent anava a seguir cafés igual que per Setmana Santa es seguien monuments o per Nadal pessebres.
|
| Abans, però, els rifaires instal·laven parades al carrer. Allà sortejaven pollastres i panellets apostant sobre una baralla de cartes. Si s'apostava per la carta es podia guanyar el pollastre, una possibilitat sobre 48, la gent cridava: |
Sempre s'ha vist / i ho veureu,/ qui no posa, / no treu!
|
| El més normal era apostar sobre el coll o pal (copes, oros, espases o bastos), per tant era una posibilitat sobre quatre: el premi era més modest: un plat de panellets. |
| Antigament la gent duia els panellets a missa per tal de fer-los beneir i se'la menjava dins mateix del temple en comunitat i formant part de l'acte litúrgic (un record de l'àpat funerari?) |
|
| Hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s'escalfin, encendre espelmes o llums d'oli -a les habitacions o a la cuina- en record dels difunts... |
Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant. |
|
| Doncs sí, aquí a casa nostra també hi ha tradició de carbasses i, a més, buidades i amb foc a dins . És una tradició de la zona de Ripoll. vigent des de fa més o menys tres generacions. |
|
Ripoll celebra la Carbassada, una festa popular organitzada per l’Associació de Veïns del Casc Antic .
Segons els membres d'aquesta associació, a principis del segle XX havia estat un costum propi de diverses famílies de Ripoll anar a cercar carbasses a pagès -que es cultivaven per alimentar als animals-, foradar-les, fer-hi un dibuix, posar-hi una espelma a dins i, tot seguit, penjar-les als balcons i finestres de les cases.
|
| Segons sembla, a pagès es creia que aquest costum tenia lloc per Tots Sants perquè estava destinat a mostrar a les ànimes dels difunts familiars -que la tradició popular explica que tornen a casa per aquestes dates-, quin era el camí a seguir. Per això, el dibuix de cada carbassa havia d’estar fet amb algun motiu que el difunt pogués identificar. El costum era practicat per la canalla, que amb aquesta acció també pretenia fer por a la gent en un moment en què els carrers no estaven il·luminats com ara. |
|
| Igual que el matí era destinat a la visita al cementiri per portar un record als familiars difunts, la nit era destinada a assistir al teatre. Diu Aureli Capmany que la funció es començava ales sis de la tarda amb la comèdia de Tirso de Molina el Convidado de Piedra, seguia una escena de ball i acabava la funció amb un sainet per fer desaparèixer la tristot del dia. Més endavant aquesta obra va ser substituïda per Don Juan Tenorio de Zorrilla i per El Nuevo Tenorio dels catalans Bartrina i Arús. |
| També van aparèixer paròdies d'aquestes obres com el Don Quan Tanorio. |
| |
|
|
| |
Gastronomia |
| |
|
| Es basa en una antiga creença segons la qual, el dia dels Difunts, les ànimes de les persones mortes retornaven per unes hores a la seva llar. Per tal que pogues sin trobar el camí de tornada cap al cel, s’encenien fogueres i espelmes i es feien sonar les campanes durant tota la nit. Els encarregats d’aquesta tasca eren els campaners que, aquell vespre, es cansaven una cosa de no dir. Per combatre la son, el fred i el cansament, encenien un bon foc i anaven torrant castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any; les castanyes torrades i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor, servieen per combatre el fred en els pocs moments de descans. |
| A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-les. |
| Les castanyeres venien el seu producte tot cridant: |
| |
Calentes i grosses; |
| |
qui en vol, ara que fumen? |
| Al que la mainada responia: |
| |
Petites i dolentes; |
| |
de les vuit, |
| |
set les pudentes. |
| |
|
|
Sembla ser que els panellets serien una evolució dels antics àpats funeraris celebrats en moltes poblacions de la Catalunya vella, on hi havia el costum de fer un dinar després de la mort d'algun familiar. Aquest acte era tot un ritual, tant en la forma de parar la taula com en la distribució dels comensals i el tipus de menjar que es servia.
A les terres lleidetanes els anomenen "migetes".
|
| Aquesta tradició es basava en el fet que la deficient xarxa de comunicacions feia que molts familiars i amics s'haguèssin de desplaçar de lluny i els era difícil tornar el
mateix dia. Sembla ser que era costum posar un plat de cara amunt i un altre de cara
avall, a sobre del qual s'hi posava la forquilla i la cullera en forma de creu en diagonal i
un panet que també en tenia una. Mentre durava el dol, la mestressa de la casa
acostumava a portar una cistella plena de pa com ofrena al capellà de l'església, tots els diumenges durant un període d'un any (més endavant aquest costum
va ser substituït per diners) Abans
d'aquest àpat era obligat rentar-se les mans:a l'entrada de la casa es col·locava un home amb una portadora i
tirava una mica d'aigua sobre les mans. Tothom s'hi posava en fila i respectava
silenciosament el seu torn. Els coberts es posaven en forma de creu. |
| Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció de pans, que es dipositaven com ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans haurien estat substituïts amb el temps pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es passen amb el temps i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l’eternitat. |
|
|
En algunes zones del sud de Catalunya, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, hi ha el costum que els padrins regalin una espècie de “mona” de Tots Sants als seus fillols. A Gandesa (la Terra Alta) organitzats en colles d’amics i familiars, celebren un dinar popular en el que es regala el “panilló”, un berenar especial que els padrins regalen al seus fillols i consistent en un pa de mig quilo farcit amb tot tipus de queviures, que s’acompanya amb les menges pròpies de Tots Sants i amb diners en metàl·lic. A l’Illa de Mallorca, el dia de Tots Sants és costum que els padrins regalin llepolies als seus fillols en uns rosaris de fruita confitada i carabassat, que els infants es pengen al coll.
|
|
| A les Balears (Mallorca i Menorca) es fan bunyols, semblants als de Setmana Santa. Diu la tradició, però, que s'han de fer amb oli novell. A Menorca es pasen les vetlles vora la llar menjant bunyols i explicant rondalles d'apareguts del més enllà. |
|
|
| |
Altres celebracions |
| |
Festa extesa a tots els països amb tradició catòlica, s'anomena Ognissanti en italià, Toussaints en francès, Todos los Santos en castellà, Todos os Santos en portuguès, All Saint's Day o All Hallows' (Day) ( Halloween) en anglès i Allerheiligen en alemany. Interessants per la seva repercusió i gradual internacionalització són la festa de Halloween i la Fiesta de los Muertos mexicana. |
| |
| |
|
