|
| El cors creix a l'escalf de la lluita entre els diversos estats mediterranis, i notablement entre l'Imperi otomà i els regnes hispànics. |
| La pirateria és un afer de delinqüència privada; el cors, en canvi, disposa de suport estatal. Ambdós capturen naus mar endins i fan incursions ràpides a la costa. El botí són béns i captius. Durant els ss. XVI i XVII són freqüents els atacs corsaris provinents del Magrib o de l'Imperi otomà. Les viles són saquejades i el comerç és interromput. Els catalans organitzen el seu propi cors. Les viles basteixen torres de guaita i muralles defensives; i les masies, torres de moros annexes. La producció de galeres es multiplica. La Generalitat en disposa de pròpies, com la Sant Jordi, per vigilar la costa . |
|
Corsaris? Doncs sí, a casa nostra hi tenim de tot, també corsaris. Aquí parlarem dels que van fer incursions a les nostres costes (aquests ja els coneixíem o ens els imaginàvem) però sobretot dels catalans que es van fer a la mar amb patent de cors o, simplement, buscant el benefici ràpid de la pirateria. Farem un resum ràpid dels corsaris de casa nostra. Per més informació recomano molt especialment el llibre Pirates i corsaris catalans d'Àngel Joaniquet (Noray, 1997) |
|
| |
PIRATES AMB CORONA |
| |
Els primers pirates documentats van ser els senyors d'Empúries que a més d'abordar naus que solcaven el mar de Tramuntana, s'aventuraren fins a les Balears, aleshores en mans sarraïnes. De la nissaga dels d'Empúries queda el nom de Gaucelem, comte d'Empúries (principis del s. IX), que va saquejar el nord de l'illa de Mallorca que en aquell temps estaven en mans de l'Imperi Bizantí. |
|
Al segle X arribà la competència als d'Empúries: l'any 900 els víkings arrasen Màlaga i les Balears, amenaçant les planes de l'Empordà i acabant temporalment amb les activitats marineres dels emporitans. Quan van apareixer els pirates de la mitja lluna dominant la Provença els d'Empúries s'hi van aliar en contra dels nòrdics, ara convertits al cristianisme i amics dels altres senyors feudals catalans. Altres noms d'aquesta nissaga son Sunyer II, que saquejà terres al sud del cap de Gata i, de pas, les illes Balears, Emerger que actuà cap a l'any 832 o Hug d'Empúries que, quan Almansor va fer la ràtzia sobre Barcelona, no va moure ni una pestanya...
Al tombar el mil·lenni els comtes de Barcelona agafen el relleu: després de la destrossa feta per Almansor la ciutat necessita diner ràpid. Ramon Berenguer III, fill de mare víking, Mafalda, va organitzar una expedició de saqueig a Mallorca i Eivissa que va durar dos anys. Quan va tornar el seu comtat estava amenaçat pels homes blaus, els almohades, cosa que el va obligar a deixar la seva vida de corsari. |
Nau. Segle XIII |
| Al llarg del segle XIV trobem moltes reclamacions dels reietons de Tunísia referents a atacs corsaris de naus catalanes. Llenys i sageties catalanes eren el terror de les costes del Magrib. Sabem de l'existència de Pere Ribalta i Jaume Castelló , del vescomte de Castellnou, Guerau de Canyelles i Ferran Assolit, Jaume de Tortosa que prengué vuit vaixells, tres d'ells ancorats al port d'Sfax. El fill de Roger de Llúria ocupa l'illa de Djerba que es convertirà en la base d'operacions dels corsaris catalans El 1310 es signarà una treva i el cronista Ramon Muntaner serà nomenat governador amb l'ordre de fer fora els corsaris. |
| Si a Tunis no es pot... tornem a Mallorca: Joan II, el 1338, dona patent de cors a Gilabert Rovira de Tortosa. |
| Pere el Cerimoniós tenia un important negoci de compra- venda d'esclaus a Can Tunis, tant important que Pedro el Cruel de Castella, envejós, va encarregar al corsari genovès Simone Boccanegra que ataqués el port i robés els esclaus. L'acció va fracassar. |
| Alfons el Magnànim va promocionar i impulsar el cors a l'àmbit dels mars Balear, Tirrè i el nord d'Àfrica. Va se el primer que va armar, el 1418, els seus vaixells amb bombardes. |
|
|
|
ALGUNS CORSARIS |
| |
Guillem de Castellnou. Els seus atacs constants al regne musulmà de Múrcia, aliat de Ferran IV de Castella, van permetre que la costa sud del regne de València i les comarques d'Elx, Oriola i Alacant quedessin en mans de la Corona Catalana. |
|
| Conrad de Llançà. Sicilià de sang víking a les ordres de Pere el Gran va saquejar amb brutalitat les poblacions marítimes de la costa del Magrib, conquerint Ceuta. |
Roger de Llúria. També sicilià d'avantpassats nòrdics, va ser qui va enfonsar la flota de Carles d'Anjou davant de les illes Formigues (prop de Palamós). També va organitzar expedicions contra Constantinoble i el nord d'Àfrica, conquerint Tunis.
Galcerà Marquet. Conseller de la ciutat d Barcelona, descendent d'una nissaga de pirates. Un altre Galcerà va ser un temut corsari i el seu besavi, Ramon Marquet, saquejava naus per traficar amb esclaus cristians cap a Egipte i Síria. Aquest Galcerà va organitzar cap a 1339 operacions sistemàtiques contra els genovesos, que cada cop tenien més influència en els ports castellans. |
Galiota. Segle XVII |
| Romeu de Corbera. Templer que, després de l'abolició de l'ordre (1307), es va vincular a l'ordre de Montesa i va organitzar empreses de saqueig en benefici de Martí l'Humà i, després, d'Alfons el Magnànim. Era un veritable malson pels comerciants francesos i genovesos. Atacà Marsella i en portà les cadenes que protegien el seu port a la Seu de València. |
| Bernat de Villamarí. A les ordres d'Alfons el Magnànim, navegà per Àsia Menor atacant i robant vaixells venecians, genovesos i egipcis. Amb l'excusa de protegir Constantinoble, fortifica l'illa de Castellroig, que converteix en base d'operacions dels corsaris catalans contra els vaixells turcs. |
| Lluís Pontos. Ordenat sacerdot va ser una mena de Robin Hood del mar. Anomenat “el mossèn” capturava vaixells carregats de blat per repartir-los entre els poblaments famèlics de la costa. Actuava al mar Balear i les Pitiüses. |
| Jaume de Vilaregut. També mossèn i pirata. Atacava els vaixells catalans. Realitzava les seves accions amb fills de famílies riques. |
| Rodrigo de Luna, cavaller vingut a menys, amb una de les seves accions va provocar una crisis diplomàtica entre catalans, genovesos i el regne de Granada. |
| Joan Torrelles (mitjans segle XV.). Primer pirata sense escrúpols, malson del port de Barcelona, va ser capturat per la confederació de les ciutats de Barcelona, Tortosa, Mallorca, Menorca, Perpinyà, Tarragona i Eivissa, sota el comandament de Ramon Desplà. Un cop capturat Torrelles va ser nomenat custodi del tresor de les drassanes de Barcelona... ¿qui millor que un pirata per protegir un tresor? Defensant els interessos de Barcelona va atacar altres ciutats i vaixells destinats a altres ports. |
|
|
|
CATALANS AL CARIB |
| |
Al segle XVI ja no es parla de pirates i corsaris sinó de bucaners, filibusters (pirates que des de la mítica Illa Tortuga i altres bases atacaven els combois castellans d'Amèrica), truans del mar (flamencs), captaires del mar (hugonots occitans) o germans de la costa (“sindicat” d'homes del mar units contra els vaixells del rei castellà) |
| Diuen que a l'illa de Montserrat hi havia un cau de bucaners catalans relacionats amb els hugonots del Principat i... monjos contestataris de Montserrat! |
| General Benavites.- General de galions que, sembla ser que va fer avarar la flota a la badia de Matanzas on el bucaner holandés Pit Hyen va abordar els galions, eliminant gran part dels mariners espanyols i enduent-se el botí. Diuen que Benavites va fugir amb Hyen a Montserrat... |
|
| Capità Peralta. Hereu d'una família noble de la Ribagorça va ser pilot i informador d'aquest grup de pirates enemics d'Espanya. |
Sinibald de Mas (s. XVIII), nascut a Torredembarra, va ser enviat per la corona al Carib per lluitar contra els pirates anglesos. Va fustigar tant com va poder els vaixells de la bandera negra i va ser fet presoner diverses vegades. Al tornar va fer un informe sobre la situació al Carib que no va agradar al rei ja que proposava el lliure comerç amb Amèrica.
Capità Gibert, capità de la goleta Panda, amb bandera colombiana, va abordar el bergantí Mexican el 19 de setembre de 1832. Un cop a bord la tripulació del Mexican aterrida va suplicar per la seva vida a canvi de dir on eren els diners. Per comptes de passar per les armes a la tripulació (“gat mort no miola”) van calar foc a la coberta. El Mexican va poder arribar a Salem i es va decidir fer un escarment amb el Panda. Gibert va ser capturat i penjat a la Havana. |
Xabec del segle XVIII |
| Poc a poc els negocis il·lícits per mar va deixar de ser la pirateria, doncs ara ja gairebé cap govern en donava suport, sinó el contraban... però aquesta és ja una altra història. |
|
|
| |
MOROS A LA COSTA! |
|
Les nostres costes també van ser víctimes dels atacs pirates. Els turcs van ser el malson de les poblacions costaneres al llarg del segle XVI, malgrat la desfeta turca de Lepant.
Els Barba-roja (Arudj, primer, i després el seu germà El-Kheir ed-din), el dàlmata Dragut, el sard Hassan, el calabrès Ochali, el croata Piali Pasa, capos venecians, hongaresos, albanesos, tots ells amb base a la costa algeriana van fer innumerables incursions a les costes catalanes, valencianes i balears. És en aquesta època que es basteixen les torres de guaita a la costa que servien d'avís als atacs pirates. |
|
|
