Repartits per les pàgines originals vaig descobrir races senceres provinents dels mites. Vaig creure que potser calia reagrupar-les i presentar-les en un nou apartat. Al mateix temps en vaig localitzar d'altres que s'apleguen aquí perquè en feu coneixença |
Poden ser records de races o pobles desapareguts?, responen al desitg d'una existència diferent?, tal vegada es pretén atribuir a aquestes races la construcció de edificis fora de l'abast dels éssers humans? |
|
|
|
|
Moros i gentils |
|
Són les races mítiques per excel·lència al nostre país i a la resta de la península. |
Els moros, que tenen gran importància en la mitologia galega (constructors, encantats i encantades que vigilen tresors, fades, encantades...), a Catalunya són els personatges que deixen cries de drac o de lluert, i mores protagonistes de llegendes d'amors desgraciats . |
Els gentils són a Euskadi una fabulosa raça de gegants (gentiliak), habitants de les muntanyes basques abans de l'arribada dels cristians. A Catalunya els tenim vinculats al dólmen de Pedra Gentil (Vallgorguina), lloc de bruixes i aquelarres. Els veins, segons la llegenda, veien a vegades prop del dólmen, roba posada a secar al sol pels gentils, però si algú s'apropava desapareixien. |
|
|
|
|
Apariatencs |
|
|
Són els habitants d'unes terres nord enllà, de situació poc concreta. Són transparents, no tenen llengua i es reprodueixen per la suor que, al contacte amb l'aire es gela i es solidifica |
|
|
|
Gegants gops |
|
Viuen a la terra dels Gops. Són gegants que només mengen carn humana: viuen de la guerra i es mengen els presoners i, fins i tot, els seus propis morts i ferits. Tenen un sol ullal, cabells gruixuts i rasposos i una barba que els hi creix des de la punta del nas. |
|
|
|
Regira - rocs |
|
Els regira-rocs eren una nissaga de gegants que vivien prop de Montserrat i vivien de la feina del camp. Un any que la collita va ser dolenta, van decidir robar els veïns i els vianants. com a càstig ells i el menjar robat es van convertir en pedra. Es poden veure en forma de pallers a la zona de les Agulles, sota les coves d'Alpens.
|
|
|
|
|
Filisteus |
|
Segons la saga de Tombatossals, els filisteus van ser expulsats de Terra Santa per Samsó (deuria ser despres de matar-ne qui sap quants amb una maixella d'ase) i van venir a viure a les illes Columbretes fins que Tombatossals i la seva conllonga les conquereix per amliar el regne del rei Barbut.
|
|
|
|
|
"Races" històriques |
|
Afegir a aquest llistat uns personatges històrics dels quals en conec l'existència gràcies a Carme Pérez-Ventana i n'he tingut confirmació posterior de l'escriptor Joan Agut que els cita en la seva novel·la El mestre de Taüll (ed. Proa). Es tracta dels Golluts, persones, pobles sencers, víctimes del goll: tumor a la part anterior del coll, sovint acompanyat de manifestacions més o menys intenses de cretinisme. Aquesta enfermetat era probablement l'anomenat goll endèmic o mixedematòs, que es propi de certes contrades muntanyenques com ara les valls de l'Alt Pirineu. Es diu que Pardines (Ripollès) va ser un dels darrers pobles de golluts. |
També sembla que fins a finals del segle XIX la gent del bosc, els bosquerols (carboners, llenyataires...) vivien formant comunitats apartades de la resta de la gent. Era una societat recol·lectors, a vegades al marge de la llei, sense sentit de la propietat, "tot és de tots i res és de ningú", parlaven una "parla" extranya, una mena de llatinada. El seu cap era el Patot, el més fort o el més vell i entenimentat. |
|