País més enllà de la mort. El reialme dels vius i el dels morts està separat per un riu, una vall molt fonda o bé un mur blanc. D'aquest país, o a voltes castell, se n'expliquen algunes rondalles.
En Pere Botero era boter d'ofici i es deia Pere Cots. Era nascut a Tordera, fill d'un pagès que havia contret deutes amb el notari d'Hostalric, per fer front a les sequeres de la segona meitat del segle XVI. Quan l'home i el notari van morir, el fill d'aquest darrer va reclamar-li el deute a en Pere, malgrat que aquest ja estava cancel·lat. En Pere , que no tenia prou diners, va fer cap a Massanet on tenia uns amics que el podrien ajudar. En arribar a l'estany de Sils, l'home es va trobar a l'Infern sense saber com. Allí, el notari pare, penedit, li va dir on havia amagat els papers de la cancel·lació del deute. Quan va sortir de l'infern es va trobar a Villa de Malverde, Granada. Després d'un llarg viatge va tornar a Tordera i va recuperar els papers, liquidant el deute. No cal dir que aquesta història va aixecar molta polseguera.

Em fa saber Josep Maresma de Tordera, de l'associació cultural Pere Cots, que en Pere Botero es deia Pere Porter i el que feia botes era el seu avi. De tota manera tant Amades com Soler i Amigó donen com a bo Pere Cot o Cots  com a nom del personatge, encara que el darrer afegeix Porter.

MARTA, MATRA o FILADORA.- Semblant a les parques romanes o les moires gregues na Marta fila el fil de la història passada i futura, lligant la vida dels que acaben amb la dels que tot just comencen. També són, poden ser en plural, les que reben els esperits dels morts, els reencarnen i donen nova vida per a la producció de nous fills. També se l'anomena BALANGUERA.

CAVALL INFERNAL.- Cavall terrorífic que apareix directament de l'infern per portar-hi a tots aquells que han fet mofa de la mort o dels difunts

No son abundoses, però alguna n'hi ha. Diu Miguel G. Aracil al seu llibre Guia de Seres Fantásticos de los Países Catalanes, que, quan el vent fa encongir l'ànima en plena nit hivernal, i els arbres sacsegen els seus braços com grans fantasmes, en aquest moment apareix la dama blanca des del més pregon de la boscúria i, immediatament, tot soroll es deté, deixant pas a aquesta missatgera de la mort.

La Dama Blanca d'Auvinyà (Andorra). A Auvinyà, en una masia damunt el camí de la Seu, vivia una dona que, pel fet de vestir sempre d'aquest color, se la coneixia com La Dama de Blanc. Aquesta dona tenia males relacions amb el bisbe de la Seu i amb els capellans en general. El clergat andorrà va començar a fer còrrer la brama que la dona practicava arts ocultes, màgia. Una nit de lluna, quan el bisbe anava cap a Andorra, la Dama sortí al camí i, fent-li un senyal, es va emportar el bisbe al bosc. A l'endemà el bisbe tornà desencaixat i tremolòs i mai més volgué tornar a agafar aquell camí. Molt temps després d'aquest fet informaren al bisbe que la Dama havia desaparegut, el bisbe s'atreví a tornar a viatjar a Andorra, però un dia desaparegué

. Des d'aquell dia un llop negre va començar a rondar pels boscos del principat. Un dels síndics va organitzar una partida i va matar el llop. El cavaller va començar a tenir mals sons i a perdre la salut. Va reaparèixer la Dama de Blanc i se li va demanar que guarís el síndic. Ella va dir que no podia i que la culpa era del bisbe que s'havia convertit en el llop. La dama va profetitzar que, mentre ella existís Andorra continuaria sent un país independent. Diuen que ara encara se la veu caminar pels boscos d'Auvinyà...

La Dama Blanca d'Es Vedrà (Eivissa). Cap a 1855, el mosèn lleidatà Francesc Palau, ultraconservador, va ser desterrat a Eivissa. Allà va començar a fer extranys recesosa l'illot d'es Vedrà. Allà va xcomençar a tenir aparicions d'una nena vestida de blanc. El capellà, actualment beatificat, tornà a Eivissa i parlà de les aparicions que ell va atribuir a la Verge. Des d'aleshores moltes persones van a l'illot esperant veure-la i algunes parelles de recen casats deixen ofrenes de flors a la conva on, suposadament apareguú la Dama Blanca.

La Dama Blanca encantada de Can Fàbregues. A Mediona (Alt Penedés) diuen que a la Cova del Bolet, guardada per terribles serpents, viu una bella dama encantada per una bruixa. Apareix només la nit de Sant Joan per rentar la roba, blanca, de tot l'any. Llegendes molt semblants es troben a Castellví de la Marca i Marmellà. 

La Dama Blanca Son Caulelles (Mallorca). Apareix en els boscos deshabitats de Sa cabaneta cap a Pòrtol. És la missatgera de la mort, semblantment a la Santa Compaña gallega o la Hueste asturiana, anuncia que algú del poble va a morir. No necessàriament ha de ser la eprsona que l'ha vista. Segons la tradició la dama Blanca és la pròpia Mort.

Sa Mala Dona (Capdepera, Mallorca). Designen un tipus de boira, molt gruixuda, senyal de tempesta. A vegades aquests núvols adquireixen la forma d'una dona blanca gegant, embolicada en un sudari.

Ses jaies blanques (Formentera). Extranyes criatures que vivien, o viuen, a la zona de La Mola, i apareixien a les nits pels penyasegats, cridant i gemegant espantant els pescadors.

El Trib Real . És una colla confusa d’homes i dones que volen de nit, travessant els núvols, cantant i ballant entre crits, cançons i música de guitarra, sense repòs, per tota l’eternitat. Ho fan per un castig que els va ser imposat perquè quan vivien no tenien cap mirament per res ni per ningú.

El Trib Real espanta sobretot els homes als que els agrada molt el ball o que tenen massa ànsia de festa, per tal d’avisar-los.

La Vella del Llavador (safareig). No se sap com es diu, ni tan sols si té nom, però a la mitjanit o a la matinada, renta roba en safaretjos apartats,obsedida en rentar, aclarir la roba,sense descans. És una vella de figura seca i llagaruda. D'entre les robes negres surten les mans, de pell i os, amb dits prims i ossuts.

Estruc o Struch, seria un noble d'origen germànic de la cort de Pere II , que s'havia destacat en la batalla de Las Navas de Tolosa. Ja ancià, va ser enviat al Pirineu per perseguir bruixes i pagans, al seu castell de l'Alt Empordà i allà, per l'acció de fosques forces malèfiques, es convertiria en un xuclador de sang.
Aquesta història a vegades es situa al 1173, època del rei Alfons II. Aquest s'enfrontava a problemes de normalització religiosa al seu territori: temia que els seguidors del paganisme, encara nombrosos entre la gent que vivien al Pirineu, poguessin cooperar amb els musulmans del sud per derrotar els senyors cristians. En col·laboració amb el Bisbe de Barcelona, Guillem Torroja, van demanar al Comte Guifré Estruch que llancés una campanya de persecució de pobladors no cristians a la comarca de l'Empordà, per a la qual cosa li va cedir el castell de Llers. Aquest Guifred Estruch estava molt bé considerat en la Cort de Barcelona des dels temps de Ramon Berenguer IV, ja que havia triomfat contra el rei moro de València, i col·laborat decisivament a la presa de Tortosa en 1148, i les de Lleida i Fraga en 1149. La traïció del capità del seu exèrcit, Benach, que el va enverinar pel despit de Núria, filla d'Estruch, va ser seguida per l'assassinat de diverses persones acusades de bruixeria. En el procés, el comte assassinat s'hauria convertit en un no-mort. Aquest Estruch, rejovenit, només sortia de nit per xuclar la sang d'aquell que arreplegava i seduir i violar jovenetes, deixant-les embarassades, encara que al cap de nou mesos parien petits monstres que morien just al nèixer, ja que els vampirs no poden tenir fills.

L'Ugarès.  Segons sembla era un ésser nascut i criat prop d'Amer. Tal vegada poseït per l'esperit maligne d'un úngul (raça de ferotges guerrers arribats a l'Alta Edat Mitjana a Catalunya, procedents del Caspi), que eren afeccionats a la màgia d'ultratomba. Aquest ésser es va retirar a la muntanya, on vivia en un megàlit. Es diu que va morir el segle X en una batalla, en la qual va sofrir un atac de possessió que va descarregar contra els seus enemics. Després, al segle XV, es va construir un castell on havia estat enterrat, just en el megàlit on va viure: el castell d'Estella. Durant les obres i després ja construït hi va haver tota classe de desgràcies, com malalties, plagues i morts estranyes. El que va erigir el castell també ha passat a la història amb el nom d'Ugarès i es va dedicar ha realitzar tot tipus de barbàries com assassinar nens i després beure's la sang d'aquests i menjar-se els seus cossos (deien que li havia posseït l'esperit de l'antic Ugarès). Tots els habitants de la vila deien que mai no envellia i que endevinava el futur. El 1427 hi va haver un terratrèmol a la zona i tots van creure que Ugarès havia mort, però el 1483 van aparèixer de nou les epidèmies i les desaparicions de persones i durant segles la llegenda dels Ugarès va perviure.

Sembla ser que el comte va prometre una mesura de blat a tot aquell que li subministrés una mesura de pedra per a la construcció del seu castell. Una vegada construït el mateix, Arnau no va complir la promesa feta als seus súbdits. La població en revenja va avisar les bruixes del lloc perquè realitzés encanteris sobre el comte i aquests es van realitzar. El comte estava enamorat de l'abadessa del convent de San Joan, que l'havia rebutjat diverses vegades, per la qual cosa va decidir violar-la i segrestar-la, empotant-se-la al nou castell. Era nit de difunts. Quan al matí següent van anar uns homes a parlamentar amb Arnau, es van trobar amb l'espantosa imatge del comte i l'abadessa esbocinats. Es va dir que els autors havien estat uns gossos vampírics. Fins al segle XIX, es deia que, cada nit de difunts, el comte, l'abadessa i la gossada d'ultratomba sortien del més enllà per xuclar la sang i esbocinar a tot aquell que es trobessin de nit per aquelles contrades.