He volgut fer aquesta secció dedicada als mites nadalencs a l'adonar-me que, ja encetat el segle XXI, són potser els únics mites que, d'una manera o altre, encara estan vigents. Ningú creu en dracs, dones d'aigua, minairons o bruixes (bé, en algunes bruixes, potser...), però quan arriba desembre treiem del bagul de la mitologia els reis mags, els fumeres, santa Claus, l'home dels nassos..., personatges que una altra época de l'any ens farien riure però, al voltant dels solstici d'hivern (ai!, els solsticis...) adquireixen una certa corporeitat...

Veiem doncs, aquests éssers nadalencs. Com sempre si me'n deixo algun, m'ho feu saber.

El cicle de Nadal està lligat al cicle solar: és el solstici d'hivern, el dia més curt de l'any i l'inici de la victòria del sol sobre la nit (Per Nadal, un pas de pardal). També és l'inici del calendari del pagès, de l'any agrícola: la sembra s'allarga doctubre a desembre. La llavor enterrada que mor per donar loc a una nova vida.

Sant Nicolau . Bisbe de l'Àsia Menor cap al segle IV, Sant Nicolau de Bari és el patró de nois i noies, malgrat que en certs llocs només porta llaminadures als nois. Amb la diada de Sant Nicolau comença el cicle nadalenc. A molts llocs d'Europa és Sant Nicolau, vestit de bisbe amb llargues barbes blanques, qui porta les joguines als infants el dia 6 de desembre. A Catalunya, per Sant Nicolau, els nens sortien al carrers amb un d'ells vestit de bisbe com el sant, a fer captiris i recollir el necessari per fer un berenar. Encara avui algunes escoles del Baix Llobregat i el Penedès mantenen la tradició. A Montserrat es celebra la festa del Bisbetó.

És un dels genis d'aquest final d'any, sant que acompanya les ànimes del purgatori cap al cel . Als Països Baixos arriba de Espanya i es ajudat per un personatge anomenat Pere el Negre.

Però a Alsàcia arriba el Gran Klaus, déu polar, celles gruixudes, vestit amb roba de felpa, que fa molta por a la mainada I a alguns llocs d'Alemanya s'amenaça, si els nens no són bons minyons, amb Nicolau el Vellos, personatge temible cobert amb pell d'ós que fent molt soroll de fertros ve a cercar els nens que s'han portat malament

El Pare Noël.- Personatge aliè a la nostra cultura però que, poc a poc, gràcies, com hem dit abans, als grans magatzems i a la televisió esdevé inevitable. És un geni provinent dels països nòrdics, viatja amb trineu i entra a les cases per la xemeneia

En Fumera . Ja esmentat a l'apartat de nans , és un personatge que ronda per algunes comarques catalanes. Té quatre ulls al davant i tres al darrere, amb els que mira per tot arreu, al passat amb els del clatell i al futur amb els frontals. En Fumera o Pep Fumera, baixa, com tots els genis de la llar, per la xemeneia. A l'Empordà, fan o feien creure a la mainada que aquest personatge, representat per un ninot que penjaven a la llar de foc o a la cuina, vigilava els nens i comunicava el seu comportament als Reis. Durant l'any és un recurs dels pares per aconseguir que els nens facin bondat

En Pelut . Té la mateixa finalitat que en Fumera: és un home alt, gras i pelut com un ós. És un personatge agressiu i amb molt males puces que passa per les cases amb un sac ple de palla a l'esquena. Per una banda s'endu dins una pell de bóc als nens que no han estat bons minyons i, per l'altra, és l'encarregat de deixar, allà on han de passar els reis, un manat de palla pels camells, assentyalant així les parades que haurà de fer la comitiva reial. Aquesta tradició està centrada a la Garrotxa i al Ripollés.

Les Llufes . Esmentades també a l'apartat de fades i dones d'aigua, són uns esperits eteris, éssers d'aire o vent, semblants a les fades o als follets. Es creu que durant el final de l'any, les llufes ronden per tot arreu, silencioses i entremaliades, enrient-se de la gent massa innocent, escarnint-la, amoinant-la... Per això al ninot de paper que es penja (o es penjava) el dia dels innocents s'anomena llufa

L'home dels nassos . Personatge que només apareix el darrer dia de l'any. Es fa creure a la canalla que pels carrers de la vil·la hi passeja un home que té tants nassos com dies té l'any (un de sol, eés clar!). Possiblement és un recod caricaturitzat del déu romà Janus (que ha donat el nom al mes de gener), déu de caracter solar que va quedar arraconat al paper de déu de les portes (porta es ianua en llatí) de les cases i de la ciutat. Té dues cares una de vell, que mira enrere, cap a l'any que s'acaba i una altra de nen, que mira al futur. El vell duu una clau per tancar l'any que s'acaba i camina ajudat amb una crossa, el nen, rialler, alça una copa plena, brindant per l'any entrant.

L'ÓS. L'Ós, personificació de l'Hivernàs, el cru hivern, és un altre, el darrer dels genis del cicle del Nadal. L'Ós-Hivern encara és present al Vallespir, on, pels voltants de la Candelera, representen l'antic ritus de fertilitat del ball de l'Ós. L'Ós es desvetlla de la seva letargia, surt de la cova va al poble i s'abraona salvatgement sobre tothom qui troba, amb predilecció per les noies (ves!). Caldrà fermar-lo i sotmetre'l. La mort de l'ós propicia el renaixement de la naura, l'esclat de la, ja propera, primavera.

El Tió, Soca, Xoca, Tronca , Rabassa, Conco del Foc, Tidun ..., és el símbol del dia que reneix, la natura que revifa, el tronc sec que esdevé fecund. Un cop posat a la llar i encès, les lames faran que el sol torni a sortir. És un tronc normalment de roure o alzina, que allunya els llamps i protegeix de les bruixes. A més de tenir un fort component pagà de culte a l'arbre també forma part d'un ritual en honor als avantpassats: se li resaven oracions i se li feien ofrenes. Molt bé, però on és el personatge mitològic? Doncs tenim el Geni del Tió. Conten que a una masia del terme de Sant Quintí de Mediona (Penedès), els mossos que s'escalfaven a la llar de foc sentiren una veu qe sortia de la xemeneia que deia: -"Ai, que baixo! Ai, que baixo!" i els mossos, fent-se els valents contestaren que baixés d'una vegada. Immediatament cau un gros tió xemeneia avall. Això es repeteix cinc vegades i els mossos aparten cada vegada el tió caigut. Al caure el darrer tots inc tions es converteixen en un homenet vell amb aspecte de tronc que indica a l'amo del mas el lloc on hi ha un tresor que ha de lliurar a una captaire que trucarà l'endemà al matí. Així ho va fer i al mas li va somriure la fortuna per sempre més.

Segons la tradició són tres: Melcior, el rei blanc, Gaspar, el rei ros i Baltasar, el rei negre. Són uns dels genis generosos del Nadal i, a més exòtics: venen de l'Orient i porten joguines als nens

La nit del cinc de gener en alguns llocs, els nens encara van a rebre'ls amb fanelets encesos. Són màgics però no està de més recordar-els-hi el camí a casa... Els reis però, màgics i distants, necessiten ajudants que els hi preparin el camí i els lliurin la informació necessària. Un dels seus ajudants és en Pep Fumera però són més coneguts els patges i ambaixadors que es reparteixen per tot Catalunya.

Així tenim:

El Patge Gregori. És el patge amb més poder dels Tres Reis. Té uns ulls com a taronges i unes orelles que ho senten tot. Anomenat també criat Gregori, se'l presenta feroç i de molt mal geni, amb un gran bigoti, les puntes dels quals fregaven les parets. Baixa per la xemeneia i escolta per sota la porta o el forat del pany. És tan eficaç que ningú l'ha vist mai. La resta de l'any se l'utilitza com a espantacriatures.

El patge Xiu-Xiu. És l'ajudant destinat a Terrassa i Matadepera. Fa la seva feina des de l'endemà del dia de Sant Esteve i volta per tot arreu vigilant els nens per acabar xiuxiuejant-ho tot a les orelles dels Tres Reis.

El patge Faruk arriba a Igualada i a altres pobles de l'Anoia i el Bages com ara Callús o la Pobla de Claramunt, el dia dels Innocents

A Cornellà de Llobregat arriba el Mag Maginet.

A Cercs, al Berguedà arriba el patge Hassan, mentre que a Sant Vicenç de Castellet arriba el patge Hassuan.