Què hi a més enllà de la ratlla de l'horitzó? Com pot ser que aquí visquem tant malament? Segur que hi ha un lloc on viure és fàcil! Què és aquella ombra que els pescadors han vist en un capvespre boirós? De preguntes com aquestes es va creant generació rera generació una geografia màgica: el pais on no hi ha malalties, on es lliguen els gossos amb llonganisses, on la gent, com diria el poeta Salvador Espriu, ".. és rica, lliure, desvetllada i feliç."
La base d'aquesta pàgina és el diccionari de Soler i Amigó SOLER i AMIGÓ, Joan, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, Barcanova, 1998 al buidat del qual hi he anat afegint altres llocs trets d'altres fonts diverses. |
|
|
| |
TERRES |
| |
CENOBALÀNIA |
| Poble de gent molt menuda que cavalquen damunt d'aglans amb ales. Són capaços de convertir una clofolla d'aglà en una casa. |
| GANDÒFIA i ANTUÈRPIA |
| Gandòfia és una terra semblant a Xauxa, molt a prop d'Antuèrpia (potser una ridiculització de les ciutats flamenques de Gant i Antwerpen, Anvers?) |
| SIÒNIA |
| País on totes les herbes i els arbres,i fins i tot les pedres, tenen virtuts remeieres. Aquestes virtuts els hi venen donades per l'aigua del riu que per allà hi corre. |
| TERRA D'ADAM I EVA |
| És on hi ha encara l'Arbre de la Vida, ja sec. Del seu tronc, però, raja de gota en gota una reïna miraculosa, només tres unces l'any. Vetlla l'arbre una serp de nou caps que només dorm la nit de Sant Joan. En aquesta nit és quan es pot anar a cercar amb un vas d'or. |
| TERRA D'ALLÀ ON S'ACABA EL MÓN |
| Hi viuen, igual que en l'illa on conença, els gegants d'un ull sol (veure), que viuen en coves. Adoren l'Anticrist. Sembla referir-se al País bíblic de Gog i Magog, allà a l`Àsia. |
| TERRA DE LA FOSCA |
Terra de la nit perpètua. No s'hi veu res, s'ha de fer tot a les palpentes. Els habitants tenen un nas i uns dits llarguíssims, per copsar qualsevol obstacle. A la fi del món tothom s'haurà de tornat així per sobreviure ja que es farà la foscor i tot restarà en tenebres. És el País dels Morts concebut a la manera clàssica: un lloc d'ombres, tenebra i oblit. |
| TERRA DE LA PEDRA IMANT |
| Terra que és el terror dels mariners, ja que les seves roques atreuen i xuclen el ferro i el fustam es desclava. Només s'hi pot arribar nedant i caminar-hi descalç o amb espardenyes. No hi poder haver-hi estris de metall. |
| TERRA DE LA PERRUIXA |
| Hi creix la perruixa, herba que té la virtud de fer obeir el diable. se li pot preguntar qualsevol cosa i fer que reveli qualsevol secret. Com que el Diable fuig d'aquest país, la gent que hi viu no té pecats ni males passions i tothom és feliç |
| TERRA DE L'ARAM |
| País sense arbres ni plantes, tot és d'aram. |
| TERRA DE LA GENT DOBLE |
| Els habitants tenen un cos doble en forma de creu: del pit els hi surt un altre cos cap endavant i cap enrerra. Caminen rodolant amb els quatre braços i les quatre cames. Tenen els dos sexes i es reprodueixen de forma partenogènica. Al veure Déu que la seva gran capacitat reproductora els va partir per la meitat de manera que a cada meitat li correspongués un sexe. Des d'aleshores cadascú ha de trobar la seva meitat, els que no la troben resten infeliços. |
| TERRA DEL BON AIRE |
| És el lloc d'on provenen els remeis de més força guaridora ja que hi bufa un aire especial que encomana virtuts remeieres a allò que toca. |
| TERRA DEL BON PA |
| País de llegenda on el pa és tan bo que es menja sol. I es fa sol també! |
| TERRA DE LES MUNTANYES DE FOC |
| Amb muntanyes sempre en erupció, hi viuen serps o cuques de foc. La gent els hi arrenca els pels, els fila i en fa vestits preciosos. Possiblement una imatge fantàstica de la Xina, orígen de la seda. També diuen que els volcans escupen dracs vius. |
| TERRA DEL PEBRE |
| És l'origen d'aquesta espècia. Es cria sense sembrar. Hi viuen serps que reguen les llavors amb les seves baves. Per collir el pebre es cremen els arbres i el fruit que era blanc a branca esdevé negre i picant |
| TERRA DEL POC PA |
| Terra dels pobres. És la terra contrària a Xauxa, tot passa o es fa al revés: les noies lletges és casen amb els fadrins més garrits, els penitents confessen els capellans, les rates cacen els gats... No és el revés d'Utopia sinó que és la utopia dels oprimits |
| TERRA DELS CAVALLS CORNUTS |
| Habitada per cavalls enormes de gran força, amb una banya al mig del front, amb la qual es defensen. La banya canvia de color quan toca una substància verinosa. Per això els poderosos de la terrs (reis, papes,...) volen tenitr una vaixella feta d'aquesta banya per no morir emmetzinats. |
| TERRA DELS GRIUS |
| Els grius o grifons són animals mig lleó mig ocell, amb una força enorme. La terra on viuen està plena de pedres precioses: diamants, robins, maragdes... Els grius no les valoren i qualsevol mariner que pugui arribar pot agafar-les, però no aixó l'or i els metalls preciosos que els grius guarden. |
| TERRA DELS HOMES BOCS |
| Terra habitada per éssers meitat home i meitat boc, baixets, de cos pelut, potes i cua de boc i banyes al front: viuen als boscos, dalt dels arbres. Les dones, per contrast, son guapíssimes. |
| TERRA DELS CORNUTS |
| País on els homes porten banyes i les dones no. Teen dues banyes enormes que els serveixen per estimar. Tenen ulls al clatell. per cada dona que un home festeja li surt una banya. Qui més dones ha festejat, és a dir qui té més banyes, és el rei. |
| TERRA DELS OCELLS |
| Només hi viuen ocells i l'alacrió n'és el rei. Té plomes tallants i neda majestuós amb una cort d'ocells nedadors. D'alacrions només n'hi poden haver dos, mascle i femella. Quan tenen successió els reis van a morir mar enllà. |
| TERRA DELS SET ESTELS |
| Cap a tramuntana. Totes les bèsties porten banyes i els bous van de set en set i tenen un banyam enorme. És la constel·lació de l'óssa major. |
| TERRA DE SOTA |
| A Ponent, allà on s'acaba el mar, hi ha una cascada que es precipita a les profunditats, xucla els vaixells i allà es perden. A la fi hi ha una terra on tot es fa al revés: els humans tenen els peus al cap, les dones manen i poeguen als homes, les bèsties manen les persones, els vaixells van pel camp i els carros pel mar. Diuen que està en algun lloc de l'Àfrica o a l'altre món. |
| TERRA ON LA GENT ÉS MIG PERSONA MIG PEIX |
| És el país de les sirenes. |
| TERRA ON LA GENT NO MOR MAI |
Aquí la gent viu i viurà mentre el món sigui món. És on hi ha la font de la vida, que fa tornar jove a qui en beu l'aigua i qui s'hi banya té el do de la salut. Mai no hi neix ningú i no s'hi admet cap estrany. està cap a les Amèriques, en una vall amagada de la Florida. |
| TERRA SENSE VERÍ |
| La terra argilosa d'aquesta contrada es beu tot el verí que puguin tenir serps i altres bèsties i plantes verinoses. Els seus habitants es van fer rics venent terrisa, ja que plats cassoles i olles fets amb aquesta argila impedeixen que el qui en fa us pugui ser enverinat. Es situa cap a Eivissa. |
| XAUXA |
| País fabulòs on hi ha de tot i força. De les fonts raja mistela, les pedres són de xocolata i torró, la fusta de canyella. Els fruits dels arbres són menjars cuits, del cel plouen vestits, joies... Els infants es crien sols, sense mainadera i neixen savis, no els cales mestres ni escola. Res es torna vell, tot és sempre nou de trinca. La vagància és la única norma. |
| Com s'hi arriba? Diuen que un dijous de cada set anys salpa del port de Barcelona un vaixell destí a xauxa. No se sap quin dijous, ni de quin mes, ni de quin any, no se sap de quin mollsurt, però s'hi ha d'embarcar vestit de manera estrafolària, ser un brivall i tenir ganes de gresca. |
|
|
| |
ILLES |
| |
ILLA DE JUDES |
| No se sap on és. Va a la deriva i només surt una mica. És com un gran banc de sorra, en la que hi ha una de les boques de l'infern per la que surt Judes cada dissabte des de mitjanit fins l'endemà i per les festes senyalades (de la nit de Nadal a Reis, per Setmana Santa i per les festes de Nostre Senyor). Judes és un gegant, que va nu i té el cos pelut com un ós. És de mal averany acostar-s'hi, i més en divendres. |
| ILLA DE LA FORTUNA |
| Fortuna viu en una illa perduda en el mar, vigilada per éssers negres i peluts. Només pot sortir-ne volant un tempos curt cada any, aleshores va repartint la bona ventura arreu. Es situa cap a les Canàries (illes Afortunades) i es confon amb l'illa de Sant Brandan, la insula Deliciarium, que va desaparèixer en el fons del mar. |
| ILLA DE LES DONES |
| Hi van ser deixades allà amb motiu d'una guerra i no poden tornar a casa. També es diu que una reina fou maleida per una captaire a qui no havia volgut fer almoina a parir una filla cada any. Aquesta reina es va retirar a una illa deserta a parir-les. Són un perill per als navegants: empaiten els vaixells nedant, s'hi abraonen i n'abusen dels mariners. també diuen que són horriblement lletges, amb mamelles fins als genolls, avorreixen els homes i a aquells que s'hi acosten els ataquen a cops de mamella fins matar-lo. |
| ILLA DELS DOFINS |
| Illa envaida per grans dofins i els seus habitants van aprendre a cavalcar-hi. El rei de l'illa els va fer servir com a vaixells en una guerra. des d'aleshores erls dofins s'allunyen dels humans. Només per sant pere es deixen muntar com si fossin un cavall. |
| ILLA DELS PEIXOS |
| Enllà del mar, és el lloc d'on provenen tots els peixos. Per Sant pere tots es fan a la mar, però és un dia que no es pot pescar, sota risc de vida. |
| ILLA DELS VENTS |
| Illa on hi ha el Forat dels Vents, d'on surt el vent que uns dimonis, a l'Infern, manxen amb una manxa enorme. A l'Empordà hom creu que el Forat del Vent està en algun lloc del Pirineu i es accionat pels simiots. (veure Bosc) |
| ILLA D'OR |
| Allà on el mar i el cel es toquen hi ha una illa d'or massís. Qui hi arriba pot aplegar tot l'or que vulgui. Qui la travessa es transforma en una bella donzella. Qui arriba al punt exacte on acaba el mar i comença el cel esdevé immortal. Per arribar-hi s'han de salvar molts obstacles: vents foirts i corrents marines traidores, serps i pops gegants... |
| ILLA MALEIDA |
| No està mai al mateix lloc, navega com una nau. Apareix allà on el sol llueix més. Els habitants són gegants castigats per haver maleit la llum del sol. Veure-la porta mala sort, prediu maregassa i tempestats. |
| ILLA MIRALDA |
| Illa vivent que ara surt de les ones, ara s'amaga... Està plena d'arbres que tenen per fruita petxines. Es mou molt lentament. Hi ha qui la confon amb el Peix Mular . |
| ILLA ON COMENÇA EL MÓN |
| A Orient, molt lluny, en una illa, hi ha la casa o el forat del Sol, d'ob surt cada matí. És habitada per gegants amb un sol ull al front (veure) que viuen en coves i es mengen els forasters que gosen acostar-se a l'illa |
| ILLES MEDES |
| Hi viu la reina de les sirenes (veure) |
| ILLES FORMIGUES |
| Es veuen bellugar (veure), prop de Palamós. |
|
|
| |
CIUTATS |
| |
ARGENT |
| Al Pirineu, entre els pics de Font d'Argent i Fra Miquel. va ser destruida pel Diluvi Universal i aixafada per l'Arca, que hi embarrancà i ds d'allà les bèsties van repartir-se pel món. Encara s'hi poden robar restes de la ciutat i, buscant bé, hom podria trobar l'Arca sencera que espera un segon Diluvi. També es pot trobar l'enorme anella de ferro on Noé fermà l'Arca, i que, temps després, Annibal i, més tard, Carlemany aprofitaren per lligar els seus cavalls. La Nit de sant Joan l'anella es torna d'or massís. |
| BALAIG |
| Al fons de l'estany de Balaig, al Canigó, està habitada per diables i bruixes, guardada per un drac. |
| CABESTANY o CAP-ESTANY |
| Al fons de l'estany de Montcortés (Pallars Sobirà). Ciutat rica i poblada, capital del comtat. Igual que Engolasters un dia negà un bocí de pa a Nostre senyor i com a càstig va quedar sota les aigües . també es diu que va ser castigada perquè els seus habitants es van aliar amb els moros en comptes de lluitar-hi. |
| EMPÚRIES |
| Sota el mar, ran de platja. Sota l'aigua transparent encara s'hi poden veure els carrers i les places i sentir les campanes d l'església. Enfonsada per culpa d'una mala acció del comte d'Empúries que s¡es va enamorar d'una mora de la que en va tenir un fill. |
| ENGOLASTERS |
| Al fons de l'estany d'Engolasters, Andorra. Castigada per Nostre Senyor ja que cap habitant del poble va ser capaç de donar un bocí de pa a un peregrí (Nostre Senyor disfressat). Una dona li va dir que li donaria les engrunes de farina que hi haguèssin al fons de la pastera. Jesús li va dir que de les engrunes en fes un pa, i en va sortir un pa gros i bonis, però la dona li va negar. Això ho repetí tres voltes i a la tercera un terratremol i un aiguat van fer desaparèixer Engolasters al fons de l'estany. |
| GUILS |
| N'era fill Ponç Pilat i per això va ser submergida dins l'estany de Guils. Després de la mort de Jesús, Pilat vagà pel món i tornà al seu poble. Allà, en veure la ciutat al fons de l'estany s'hi va llençar i volta pel fons eternament. El Divendres Sant hom pot veure reflectides en les seves aigües l'escena del Calvari. Emergirà el dia de la Fi del Món |
| LLANÓS |
| Al fons d'aquest estany, al peu del Carlit, habitada per fades, enemigues de les bruixes de Balaig. Per Nadal i Sant Joan en surt una claror meravellossa i se senten cants, músiques i soroll de vaixella, dring de copes i riallades. En aquestes dates és molt perillós acostar-se, ja que hom pot ser encantat i xuclat endins per sempre més. |
| MALICA |
| Al fons del mar, al centre d'un gran forat, hi ha una ciutat immensa on viuen peixos fabulosos i éssers humans en bona harmonia. Els humans no tenen cap necessitat corporal però nomé hi poden viure un any, al cap del qual es moren. S'hi arriba per una rampa des de la costa però hi ha monstres marins que espanten els més agosarats. |
| MIRMANDA |
| Ciutat del Pirineu, construida per gegants a l'Edat de Pedra. En una bauma una fada guarda els seus tresors entre els que hi ha un mirall que enamora al que s'hi mira. |
| NOE |
| Vora Balaig, en una congesta del Canigó, o bé vora l'estany de Noedes. És la mateixa història de la Ciutat d'Argent. Noe sobrevisqué i ara, cada any, els pastors saben del naixement de Jesús per boca d'ell mateix que va adorar al Nen seguit de tots els seus animals. |
| PORQUERES |
| Al fons de l'estany de Banyoles. Quan les aigües són clares encara s'hi pot veure Porqueres. La Nit de Nadal s'hi veu claror i se sent tocar les campanes. S'ignora el per què va ser anegada. |
| TREMONT |
| Al cim del turó de Tremont, al Gironès, Era un port de mar floreixent que va ser derruida al pas del Mal Caçador (veure) |
| TROIA o PARADELA |
| Es pot veure des d'alguns indrets de Malloca. Es pot distingir una ciutat sota el mar, emmurallada i preciosa. Es desencantarà quan a la mitjanit de Sant Joan, set Joans i set Joanes es trobin en d'un lloc de la platja des d'on es pugui veure. Aleshores ressorgirà amb la població que hi vivia quan el cataclisme la va enfonsar. |
| VILAFREDA |
| Cada Nit de Nadal, les runes del castell de Prenafeta, a la Conca de Barberà, es refan i deixen els seus tresors al descobert. Una població fantasma va a Missa del Gall i, al despuntar el dia, tot torna com abans. |
|
