|
NOM
|
Lloc on s'usa
|
Característiques
|
| ÀNIMA DE CANTIRET |
|
S'invocava dient tres vegades: ànima de cantiret que salta i balla per la pared |
| ÀNIMES |
Barcelona |
De naturalessa i forma ignotes, però infonien respecte i por. |
| ARMARI |
Vallès |
S'amenaça en tancar-hi els nens |
| BABAU |
Vessant nord del Pirineu |
A Gascunya i Provença s'assimila amb el Diable. A Ribesaltes és una mena de tarasca. |
| BANYA VERDA |
|
Mena de diable amb aspecte de satir o faune. Verd amb una banya grossa al mig del front |
| BARBOTES |
St. Feliu Codines |
Habiten en coves prop de St. Miquel del Fai |
| BASARDA |
Berguedà |
Personalitza la foscor de la nit. |
| BATONI |
Terra Alta |
Ogre negre i ferotge |
| BEGIA |
Cardener i Berguedà |
Ésser indefinit que viu a les bègies (coves) |
| BENSOR |
Congost (Vallès) |
Vella arrugada, estranya, lletja i rondinaire que pega als nens dolents |
| BINVOCA |
Gisclareny (Berg.) |
Ésser femení de figura imprecisa |
| BOU MASCARD |
Empordà |
anar-hi |
| BUBOTA / BUBÚ / BUBOTA NEGRA |
Balears |
anar-hi |
| CAÇAMENTIDES |
Barcelona |
Alt i gros amb mans de ferro acabades en ganxos amb els que agafa als nens dolents i se'ls menja. Li cal menjar-ne set dotzenes al dia! |
| CAMUNYES |
Terra Alta |
Ogre animal, menut i amb grans dents. Engoleix els nens dolents com si fossin marenga |
| CAPDEÇOLES |
|
Donota estrafalaria, maleducada, a mig camí entre el mal i la protecció i, sobretot, amb molt mal geni és la que , a requeriment dels pares, pentina les noies que, diriem, brutegen una mica, amb una pinta de cardar llana, fent-els-hi unes estirades horroroses. |
| CARAGOT/ CARAGOL |
com. de Tarragona |
Ésser alt i gegantí que baixa per les xemeneies i dels nens dolents en fa sopes. Emparentat amb l'home del sac. |
| CARDAPEÇOLS /ES |
Bruc, Collbató, Esparreguera, Piera |
Doneta estranya que pentina les nenes entremaliades que no volen pentinar-se. Fa servir com a pinta espines de cardar llana. |
| CARGOL |
|
Por impossible. Les mares amenaçaven que serien mossegats per un cargol |
| CAVALL TONTO |
Cadaquès i c. de Creus |
Cavallot negre que s'emporta els nens entremaliats al seu cau. |
| CRIAT GREGORI |
|
anar-hi |
| CUCA DE SET CAPS |
Barcelonès |
Forma indefinida |
| CUCAFERA |
Tortosa |
Tarasques que es personalitzen en les que surten a la Festa |
| CUCULA |
ribes i delta de l'Ebre |
Negre, impalpable i imperceptible. Actua de nit a les fosques. Peguen als que troben de nit als carrers. S'identifica amb la pròpia nit |
| CUL PELAT |
|
Per fer que els nens no surtin al ras els dies de vent s'exlpica que, amagat en el vent s'amaga el Cul Pelat, dimoni horrible i ferotge que empaita els nens per portar-los a l'infern. |
| CURRUCUCA |
Terra Alta |
Lleig i pelut, es trepitja els cabells. |
| DONZELLA DE LA COVA |
Bot |
Encantada que viu en una cova propera al poble |
| DONZELLA DE NOEDES |
|
|
| DIABLOT |
Vallès |
Es personifica en el del Ball de Gitanes |
| DIMONIS |
Cadaquès |
Als nens se'ls diu que vindrà el dimoni a cercar-los i els durà a la propera cova de l'Infern |
| ECADEMA |
Benissalet |
És una encantada que viu a la conva del seu nom |
| FERA DE LA CLAMOR |
Almacelles |
anar-hi |
| FLIC / FLICA |
Pobla de Segur |
Trets indeterminats |
| FOU |
La Cerdanya |
Viu a la Fou de Bor d'on pren el nom. És una fada dolenta que fa por a la mainada malcreient |
| GALLET |
Fígols de les Mines |
Pollastre terrible, habitant de la Bauma del Gallet. Descarrega la seva fúria amb els nens dolents, a cada cop de bec els arranca mitja cama. |
| GAMBUTZÍ / GAMUSÍ |
ribes i delta de l'Ebre |
Éssers petits i negres. Mateixa funció que la Cucula |
| GUSARAPA |
Empordà |
Ésser nocturn |
GUSAREPA/ GUSALAPA/ |
Mòra d'Ebre/ Pinell de Brai |
Nom que es dona al gambusí a Mòra. ·Tenir por de la gusarapa" vol dir tenir por sense motiu. |
| GUIXOTS |
St Julià de Cerdanyola |
Éssers de guix. Mosseguen els petits trapelles fins convertir-los en guix |
| HOME DEL SAC |
mite urbà- industrial |
Agafa nens per aprofitar-ne el greix per a la indústria |
| JOAN DEL GEL |
Ribes de Freser |
Per evitar que els nens surtin de la llar quan fa fred. Té el cos de gel i congela amb la mirada |
| JUEU DE LA VERRUGA |
Vilanova i la Geltrú |
Aspecte revulsiu i ferotge. És una de les figures dels passos de Setmana Santa |
| LLORANQUES |
Castellar del Riu |
Viuen en una cova prop de Castellar del Riu. Els pares de la Ribera Salada posen en ordre a la seva canalla. |
| LLOP, LLOBA |
|
És un dels espantacriatures més antic i corpori. Al vesant nord dels Pirineus la mainada cantava cançons màgiques pes foragitar el llop. |
| LLUNA |
|
A la Terra Alta es creia que la lluna xuclava la vida i la salud als nens. A Bot diuen que a les taques de la lluna es veu una mare que pentina la seva filla que no volia i la lluna se la va emportar. El seu ús com a espantacriatures era molt generalitzat. |
| MARE DEL MAR |
Cadaquès |
Perquè els petits no s'acostin massa al mar. Se'ls fa creure que si s'atansen massa faran soroll i la despertaran. |
| MARE ÓSSA |
Alt Urgell, Andorra |
anar-hi |
| MARÉS/ MARESA |
|
Viuen al fons del mar i surten per empassar-se els nens entremaliats. Són com un pop que agafa les víctimes amb els tentacles. |
| MARFANTA |
Tortosa |
Fantasma o individu que es presenta disfressat de nit. |
| MARIA BRUTA |
St. Andreu de Llavaneres |
Vella bruta i repulsiva que robava criatures a grapats per alimentar una garrinada d'esperits com ella. Els banquets els feien a l'Hostal de la Maria Bruta, al fons d'una cova. |
| MARMAJOR |
Collbató |
Papu que s'emporta als infants dolents per menjar-se'ls. Sempre en porta a les butxaques. De tants que en porta li pengen i li cauen (podria ser el mateix Marmorot amb un nom diferent) |
| MARMORAT o MARMOTOT |
zona de Montserrat |
Viu a les coves del Salnitre. És cruspeix els nens dolents a dotzenes. Els porta dins una cistella que duu penjada a l'esquena. Per allà on passa deixa un rastre de nens lesionats i nafrats que li vessen del cistell i les butxaques. |
| MARRACO |
Lleida |
Animalot semblant a un drac que s'empassa les criatures vives. |
| MIALTA |
Marmellar |
Amassa coques amargues que fa menjar per força als infants llepafils. |
| MOIXINA |
Olot |
Ésser aquàtic de característiques imprecises. |
| MOMEROTA |
Canet de Mar |
Personatge de carnaval utilitzat com a espantacriatures. |
| MORO MUÇA |
Barcelona |
Segons la llegenda, rei de Montserrat en temps de moros. |
| MOSCA |
Barcelona |
Por impossible. Les mares amenaçaven amb fer-los trepitjar per una mosca |
| MUGA |
|
anar-hi |
| ÓS/ÓSSA |
Valls alts de Lleida/ Andorra |
S'empassa els nens dolents |
PAPANATES/ PAPASOPES/ PAPAMOSQUES |
Barcelona |
Es menja el menjar dels nens llepafils, però al mateix temps s'emporta, a cada cullerada, ara una orella, ara un braç... i s'emporta els diners que el nen té a la guardiola |
| PAPÀS/ PAPASSA |
Urús i Bellver (Cerd.) |
Gegant enorme |
| PAPU |
Catalunya Vella |
Idea abstracta, associat a animals, núvols amenaçadors,... |
| PARDINOT/ PARDINOTA |
Vall de Ribes |
Alt com un pi i negre com la sutge. Té dues enormes gepes, una al pit i l'altra a l'esquena, ulls com carbasses. Neteja als nens que van bruts i els pentina amb pintes de ferro per pentinar cavalleries. La seva dona ho fa amb les nenes,. Viuen en coves subterrànies |
| PATRAU |
St. Aniol de Finestres(la Vall del Llémena) |
És un home molt semblant a l'home del sac. S'emporta les criatures per la nit que troba soles, o que no van a sopar per seguir jugant fins a mitja nit. És un home alt, pelut, horrorós, que fa molta por i que actua discretament; per això no se l'ha vist mai. Ell no torna mai els nens, perquè, o se'ls menja o els fa servir de criats. (enviat per Elda Gimbernat) |
| PAUET |
|
Serveix per espanar als nens perquè no s'aboquin al brocal dels pous anar-hi |
| PEIROT |
Lleida |
Personatge de carnaval. Es deia que estava gras dels nens que menjava |
| PELADITS |
rodals de Montserrat |
Alt, prim, negre i pelut. Fa bugada de nens bruts: els fica en aigua bullint, els refrega i els colpeja, els raspa, els pela i talla. Els pentina amb ganxosde romana i un raspall de pues. S'emporta en paga la guardiola del nen. |
| PELUT |
Bàscara, Montagut, Tortellà |
Homenot alt, fort i negre. S'emporta els nens dolents i se'ls cruspeix per Nadal. També avisa els Reis Mags a qui han de dur carbó. |
| PISQUÍ |
|
Espantacriatures amb la que solie espantar al propi Amades de nen. |
| POLLASTRE |
Fígols de les Mines, conca del Llobregat |
Pollastre terrible que viu a la balma del Gallet. Pica als infants dolents i a cada picada, s'emporta un troç de cos. |
| POLLÓS |
Barcelona |
Personatge que té poder sobre els polls. Fa que els polls atrapin els nens que no volen pentinar-se i els tiren al mar. |
| PUGOT, PIGOT, PUTXOT |
Figueres |
Ogre ferotge i de mal geni. Es cruspeix els nens dolents de 7 en 7. |
| RIUS |
|
Fluvià, Ter, Onyar, Terri, Galligans, Rigumbert i Garrumbert anar-hi |
| SETRILLA |
Prat del Comte (T.A.) |
Personalitzat en un càntir inservible i vell que es fa moure en la foscor |
| SIMANYA/ SIMANYOLA |
Sant Llorenç de Munt |
Éssers imprecissos de la categoria d'ogres, més animals que persones |
| SON |
Lledó, Viladarnal, Tarabaus (A. Emp.) |
Vella arrugada, nas de ganxo, desdentegada, amb una barba com un garfi. Triga a venir quan se la crida. Llença sorra als ulls dels nens per no deixar-los dormir. |
| SON SON |
Ger, Bellver, Cadaqués |
Personalització de la son |
| SONETA |
Penedès, Garraf |
Personatge de la son |
| SUNYER |
Vilajuïga, Llançà, Palausator (A. Emp.) |
Personatge que fa dormir, llançant pòlvores que du en un sac. |
| TINYOSA ( PIXANRA, PLORANERA) |
Montseny, Plana de Vic |
És la pròpia boira habitual en aquestes terres. Els pares amenaçaven que la boira (la Tinyosa, la Ploranera o la Pixanera, que així s'anomena) engoliria els nens si sortien de casa quan feia mal temps. |
| TRAVER |
St. Quirze Safaja |
Ésser masculí de trets indefinits |
| TRUCAFORT |
Castellar de n'Hug |
Ogre alt com una muntanya. té una barba que se la trepitja quan camina. Porta una enorme pedra al cap i una altra deu vegades més gran a l'espatlla que les deixa caure sobre els nens dolents |
| TUTA /TUTAU |
Pre-Pirineu i Pirineu |
Habitants de les coves (tutes) |
| VELLA |
St. Julià de Cerdanyola |
Mena d'ogresa que viu en na cova; lletja i estranya, apallissa les criatures que no es porten bé. |
| VELLA BRÍGIA |
Vilallonga, Setcases, vall de Camprodon |
Viu en una cova, es menja les criatures vives. |
| VELLA D'ENGOLASTERS |
Andorra |
Viu al fons del llac del seu nom. Encantada per negar la seva hospitalitat a un rodamon que era Jesús. |
